Color i folklore

Javier Perianes, un dels pianistes espanyols més internacionals i fidels als escenaris catalans, i concretament al Palau de la Música Catalana, on anualment ofereix algun recital, torna avui amb un programa molt ben travat i que traça les connexions entre la música impressionista francesa amb la d'arrel hispànica. “Les influències són clares: Debussy, per exemple, ensuma el folklore espanyol a través de Falla, que, d'altra banda, no és evident (no és un Albéniz) perquè extreu l'essència dels ritmes folklòrics per convertir-los en un llenguatge universal”, explicava ahir Perianes.

El pianista recorda, per començar, que molts d'aquests compositors espanyols vivien a París, la capital de la cultura en aquell principis del segle XX, i el mateix Ravel va viatjar en diverses ocasions a la Península. “Els francesos agafen la música espanyola i l'acoloreixen encara més, el més important per a ells era el tractament del color i l'olor.”

Les peces que interpretarà Perianes i que marquen aquest diàleg intercultural són per exemple l'Homenaje, pour ‘Le Tombeau' de Debussy, La soirée dans Grenade, d'Estampes o la suite per a piano El amor brujo de Falla, “un arranjament que ell mateix va fer d'aquesta obra”.

Tot això en una segona part, Granada, mentre que a la primera tindrà protagonisme Schubert, la Sonata per a piano en La Major, D.664, que acaba d'enregistrar, juntament amb la D.960 amb Harmonia Mundi.

A més, Perianes també ha gravat recentment el Concert núm. 3 de Bartók, i ahir se li va mig escapar que el vindrà a tocar en la propera temporada del Palau. Altres projectes d'estudi que té entre mans és enregistrar el primer quadre dels Preludis de Debussy, de qui el 2018 es commemoraran els cent anys de la mort, així com un CD de Chopin, sempre amb Harmonia Mundi.

Tot i ser un programa molt variat, amb una part inspirada en Viena i l'altra en Granada, Perianes assegura que se sent “còmode” tant en el classicisme germànic d'un Schubert com en la brillantor de l'impressionisme d'un Debussy. “Tant amb Schubert com amb Debussy i Falla em sento igual de còmode, són compositors que he treballat i defenso en el seu estil, i això va variant, és com quan vaig enregistrar l'obra de Blasco de Nebra de qui mai hauria imaginat que algun dia m'agradaria.”

El pianista, que va tenir com a mestre Josep Colom, continua després del concert a Barcelona la seva gira que el durà pels Estats Units, i posteriorment anirà a Sud-amèrica. També té previst obrir la temporada de la Filharmònica de Los Angeles al costat de Gustavo Dudamel, amb qui mai ha tocat.

Alguns parlen d'intèrpret hiperactiu, davant la qual cosa somriu sorneguer: “Organitzo les meves gires amb la meva dona, que també és pianista i un cap pensant, i és tot un desafiament saber dir sí o no als projectes que et proposen; en tot cas, sempre vaig ben preparat per no haver d'improvisar.” Després d'haver tocat arreu del món, Perianes, que actualment viu a Sevilla, confessa que li agrada especialment el públic japonès: “És un públic molt respectuós que sap mantenir el silenci, i m'agrada la complicitat que s'estableix.”

Respecte a les seves influències, Perianes diu que la llista d'intèrprets i directors que admira és llarga, però que busca per sobre de tot la seva individualitat: “Si vaig a concerts dels meus col·legues m'acomplexo, així que no m'emmirallo en ningú i intento fer música de la manera més honesta possible.”