Una història satírica

Pensats per ser llegits sobre paper –o, en alguns casos, en una pantalla–, i plantejats sovint com una lectura urgent i efímera, els acudits d'humor gràfic adquireixen una dimensió diferent quan es contemplen fora del seu context en una exposició, en diàleg amb altres dibuixos d'altres autors.

Des que es va dir de les vinyetes per a premsa de Jaume Perich que tenien tanta importància com un editorial, ja s'ha convertit en un cert lloc comú l'opinió que els acudits d'un diari permeten anar més lluny a l'hora d'expressar un judici que els textos de la mateixa publicació. Ara, i fins l'1 de juny, al Palau Robert es pot veure l'exposició La política dibuixada, un repàs de la història recent a l'Estat espanyol des dels anys setanta i fins a l'actualitat, vista a través de la mirada satírica dels professionals de l'humor gràfic.

Els comissaris de La política retratada són el politòleg Jordi Torrents i l'il·lustrador i dissenyador Jordi Duró, que, en la inauguració de la mostra, va confessar que la idea va néixer com a resposta a una pregunta: “Es podria explicar i entendre la història dels darrers temps només a partir de l'humor gràfic? Ens va semblar que sí”.

La política dibuixada mostra una selecció de 200 acudits de 48 autors, entre els quals hi ha Fer, JAP, Joan Tharrats, Alfonso López, Anthony Garner, Cesc, Chumy Chúmez, El Roto, Forges, Gallardo, Gallego & Rey, José Luis Martín, Kap, Manel Fontdevila, Ferreres, Núria Pompeia, Óscar, Perich, Peridis, Ricardo, Romeu, Tom, Flavita Banana, Juanjo Sáez, Mingote o Toni Batllori, entre d'altres. La tria –que no inclou originals– s'estructura en vuit àmbits: Drets i llibertats, Frau i corrupció, Treball, salut, educació i habitatge, Nacionalisme(s), Esports, cultura i societat, Seguretat i defensa, Economia i medi ambient i Política. Els temes tractats pels acudits de fa unes dècades i pels d'avui dia, segons Duró, “són els mateixos, molts dels dibuixos de fa anys segueixen tenint la mateixa vigència”.

Molts dels acudits presents en l'exposició s'inscriuen en la rica tradició satírica de la premsa catalana. Una tradició que, remuntant-se a molts més anys enrere, és homenatjada en una altra exposició, a la Biblioteca de Catalunya. La mostra ostenta el llarg títol Humorístiques: revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries des del 1841 fins al 1939, i es basa en els fons de la biblioteca tant pel que fa a revistes com a dibuixos originals. L'evolució de la premsa satírica prèvia a la dictadura franquista és l'eix d'una exposició que permet veure l'obra d'autors com Cornet, Brunet, Apa, Junceda, Smith, Opisso, Llaveries i Apel·les Mestres, en revistes com La Flaca, ¡Cu-Cut!, Papitu, Picarol, Xut!, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa i La Campana Catalana.