Una nit per als actors

Ple de gom a gom en la celebració que tancava el Dia Mundial del Teatre a Barcelona. Els Premis de la Crítica van passar la prova, per tercer any consecutiu, a l'antiga Fàbrica Damm. La XIX edició d'aquests premis, instituïts pels crítics el 1989, reviu la seva tercera època. Ahir, a la celebració, que sembla que és molt atractiva per al sector, que reclama sempre més premis i més invitacions per poder assistir-hi, (també el públic té el privilegi de compartir la Damm amb una llista immensa d'actors i actrius)no hi va haver reclamació. No es va sentir ni un cop el flagell de l'IVA, ni les institucions, ni el desgreuge de les artistes davant dels artistes. Va ser una gala en què tothom agraïa i celebrava la picada d'ullet de la crítica. Tots els premis tenen les llums dels que reben el reconeixement i també la queixa, la reivindicació de trinxera tot defensant un art estimat que està més desemparat per les institucions que pel públic. Però ahir tothom ho va voler oblidar. I va aplaudir la decisió d'uns crítics que sovint no corresponia al gust de la claca majoritària. “La festa de la crítica s'ha convertit en la nit per als actors”, celebrava Lluís Pasqual, tot aplaudint la intensitat d'Imma Colomer: “Comparteixo el premi Gonzalo Pérez de Olaguer amb tots els companys que he conegut, que són molts anys i molts companys.” De fet, una de les poques pessigades al crític va ser de Colomer: la primera que va rebre pels 9174 deia “con las chicas bien parecidas que hay por la calle han ido a coger este petardo: doncs aquest petardo ha tingut una llarga trajectòria”, feia riure tothom, divertida.

Davant la jubilació va ser la gran triomfadora dels Premis de la Crítica d'ahir al vespre. Perquè es va endur els tres diplomes a què aspirava: espectacle, actriu principal (Marta Angelat) i so (Roger Ábalos). Angelat agraïa que es reconegués com a principal un paper de molta presència a escena però, sovint, en silenci: “Ja va ser un premi que em triessin entre sis actrius per fer les proves amb Lupa i que ell em triés”. La proposta, coproduïda entre Teatre Lliure i Temporada Alta (per celebrar els 40 anys del primer i els 25 del segon), tenia una direcció internacional. Krystian Lupa va saber donar un ritme hipnòtic i de molta densitat a aquest text de confessió nazi austríaca de Thomas Bernhard. Va tenir moments de gaudi i també de cansament per un director incessant, admet tothom (traducció al polonès, inclosa). Si A teatro con Eduardo es va distingir la direcció de Lluís Pasqual i l'escenografia (que compartia el director amb Alejandro Andújar), El professor Bernhardi permetia que Lluís Homar rebés la distinció com a actor principal i Lluïsa Cunillé a la dramatúrgia, d'un text desconegut que es va revelar controvertit i actual a la Sala Gran del TNC.

La Sala Villaroel, premiada per la seva programació coherent i constant de la dramatúrgia contemporània catalana, també va tenir la satisfacció de veure com Infàmia, de Pere Riera, rebia el premi al text original i Anna Moliner el d'actriu de repartiment. En la línia de programació privada, Scaramouche va rebre el premi a la categoria de musical. El director Joan Lluís, la dissenyadora de vestuari, que l'any passat havia rebut el Premi a la trajectòria Gonzalo Pérez de Olaguer el va cedir enguany a una actriu Imma Colomer.Bozzo lamentava,en broma, no rebre la distinció per Revelació i noves tendències, però vaja, no ens queixarem; també ens agrada aquest”. Van fer doblet amb el Premi de la Crítica de vestuari (Montse Amenós).

Els Premis de la Crítica, des que es van recuperar amb l'organització de Recomana, Associació per a la promoció de les Arts Escèniques, han previst dotar de finalistes la majoria de categories (per donar més visibilitat a les produccions) i també d'obrir-ho a altres disciplines. Segueix creixent, per exemple, la programació de dansa, en què enguany han instituït quatre premis especials a categories tècniques (escenografia, Kristin Torp, de Mongrel; il·luminació, Cube.bz; música, Borja Ramos, d'Escrit en l'aire; vestuari, per Gold Dust rush). Los Corderos van endur-se el diploma a l'espectacle de dansa del 2016 amb Afasians: “Ens disculpem amb els de dansa perquè, en realitat, no sabem ballar”, deien, rebels. En la categoria d'internacional, el mèrit d'Alain Platel amb Nicht Schlafen. El jurat de teatre va considerar el millor espectacle internacional MDLSX, de la companyia Motus, un treball interdisciplinari vist puntualment a la Pina Bausch al Grec. Ho va recollir el nou director del Grec, Cesc Casadesús, content per recollir “un premi que no em toca” i perquè la tria ha celebrat una obra sobre el gènere molt insòlita.

El despertar de la primavera, un altre musical ambiciós fet en l'escenari a quatre bandes del TGB, va rebre el reconeixement del jurat familiar a la categoria de teatre per a joves. I també el repartiment jove es va endur el premi revelació del jurat de teatre. L'espectacle distingit per la categoria de familiar és Renard o el llibre de les bèsties, una aventura entre Teatre Lliure i Teatre Obligatori per recuperar la veu de Ramon Llull.

Els Premis de la Crítica també van distingir treballs subtils com la il·luminació de Quim Blancafort a Un obús al cor; la interpretació de Lluís Villanueva com a actor de repartiment a Caïm i Abel; o, novament, el treball de livecinema de l'Agrupación Sr. Serrano es va endur el premi de noves tendències amb Birdie (com ja van fer en els Premis de la Crítica del 2014 amb A house in Asia) i també el d'eines digitals pel seu treball amb càmeres per narrar el pas inexorable de la immigració. Sigui humana i contemporània, o responent a l'època glaciar. També el jurat de dansa va premiar el solo de Cesc Gelabert, Valère Novarina i Moisès Maicas a Escrit en l'aire; la coreografia de Marcos Morau amb Kukai Dantza (Oskara); el treball de Marina Rodríguez per Kova, també en l'esfera Morau i La Veronal; el ballarí Miquel Fiol per Back àbac, estrenat al Nadal per Àngels Margarit, nova directora artística del Mercat de les Flors. Finalment, el jurat més jove de tots(només dues edicions), que va integrant nous membres, va destacar el treball de Roser Tutusaus i Joan Català, Menar.