Les coses del Tete

Coincidint, ahir, amb el 84è aniversari del naixement de Tete Montoliu, el vestíbul de l'auditori de l'edifici ONCE Catalunya, a la Gran Via de Barcelona, va inaugurar El racó d'en Tete, una exposició amb dos-cents objectes personals del pianista català de jazz més internacional, cedits per la seva vídua, Montserrat García-Albea. “La memòria és fràgil. Han passat vint anys i els menors de quaranta anys, al Tete, ja no el coneixen”, assenyalava ahir García-Albea.

L'exposició, de caràcter permanent, inclou des de 112 caràtules dels seus discos fins al piano Yamaha que Tete Montoliu, cec de naixement, tenia al seu pis del carrer Muntaner. “No s'hi asseia mai, a tocar el piano a casa”, explicava tanmateix la seva vídua. “Només el tocava en concerts i quan, un cop per setmana, venia a casa l'Horacio [Fumero, contrabaixista de Montoliu durant vint anys], amb qui tocaven per pur plaer”. Més actius, ara bé, eren els divuit aparells de ràdio que hi havia a casa seva, dos dels quals s'exposen ara a l'edifici ONCE. “Seguia molt el futbol. A vegades fins i tot l'enxampava escoltant partits de tercera divisió”, recordava García-Albea. “Segurament, si no hagués estat cec, Tete hauria estat futbolista com el seu avi matern, Alfred Massana, que havia estat jugador del Barça.” No cal dir, doncs, que la insígnia d'or i brillants que li va concedir el Futbol Club Barcelona, una de les moltes distincions que s'exposen ara a ONCE Catalunya, va ser per a Montoliu una immensa font d'alegria. “Si, mentre tocava en un concert, el Barça feia un gol, jo picava l'ullet a l'Horacio i, aquest, anava subtilment fins al Tete i li feia un copet a l'espatlla. Era tot un ritual...”, deia somrient, ahir, García-Albea.

Tete Montoliu, però, no únicament escoltava el Barça. Posava jazz almenys durant tres hores diàries a un volum eixordador (“mai cap veí ens va dir res, però allò es devia sentir des del carrer Aragó”, recordava la seva vídua), i els llibres, gràcies sobretot al Centre Bibliogràfic de la ONCE, al qual es va afiliar l'any 1944, li despertaven un munt de passions. “Era un lector compulsiu. Llegia llibres a una velocitat impressionant i, sempre que marxava de gira, ho feia amb dues maletes plenes de llibres en Braille. Llegia de tot: novel·la, teatre, poesia... Li encantava Rodoreda, i també Cortázar, pel ritme que imprimia als seus textos.”

Entre les perles de l'exposició hi ha també el vestit que Tete Montoliu va lluir en el concert que va oferir el dia del seu 64è aniversari al Palau de la Música, cinc mesos abans de morir (el 24 d'agost vinent farà 20 anys). “Duia set quimioteràpies a sobre, però ho va donar tot”, explicava ahir la seva vídua. “Al Palau sempre li va tenir un respecte enorme...”

El també pianista cec Ignasi Terraza, acompanyat d'Horacio Fumero, el bateria Aldo Caviglia i la cantant Sílvia Pérez Cruz, va homenatjar ahir Tete en un concert just després de la inauguració El racó d'en Tete.