‘Rei de reis' (1961)

Pier Paolo Pasolini va utilitzar actors no professionals, va rodar en blanc i negre i va escollir un Jesucrist amb ulls negres. Una de les obres mestres en què es fonamenta el prestigi del director, que fuig de les estampetes tan freqüents en el cinema bíblic.

Com el seu nom indica, una de les superproduccions més grans i espectaculars mai rodades, amb direcció de George Stevens, Max von Sydow en el paper de Jesús i John Wayne com el centurió que el crucifica. Més que espiritual, un film car i aparatós.

Concebuda originalment com una sèrie de televisió, sota la direcció de Franco Zeffirelli, es va estrenar en dues parts als cinemes. El preciosisme i l'espectacularitat, ara en versió anys setanta, s'imposen de nou a una lectura més espiritual o humana de la història.

Cineasta molt interessat en la religió –fa poc ha estrenat Silencio–, Martin Scorsese va oferir una visió de Jesucrist –interpretat per Willem Dafoe– compatible amb l'ortodòxia catòlica, però va despertar la ira de sectors integristes de l'Església.

Mel Gibson va dirigir aquesta versió de la passió de Jesucrist en la llengua original dels protagonistes –arameu i llatí– i posant l'accent en la violència i el patiment. Més que amb l'evangeli, un film en consonància amb els temps violents que vivim.