cultura
Liza Donnelly
Dibuixant
“No sempre pots dibuixar Trump com un idiota”
El Saló del Còmic de Barcelona va obrir ahir les seves portes amb una exposició d'acudits de tot el món sobre Donald Trump entre els seus continguts. Amb aquest motiu, una de les convidades és la dibuixant nord-americana Liza Donnelly, col·laboradora de mitjans com ara The New Yorker, Forbes, The Huffington Post o la cadena CBS.
Donald Trump deu ser un somni per a un humorista gràfic.
Sí i no. Els dibuixos que exposo al Saló estan fets durant la campanya electoral, quan no deixava de fer comentaris xenòfobs i homòfobs. Ara que és president s'ha moderat una mica, i no dibuixo tant el personatge com les seves polítiques. D'altra banda, quants cops el pots dibuixar com un idiota? És limitat.
Es corre el risc de fer amables els personatges polèmics quan es fan acudits sobre ells?
Sí. En els primers dies de la seva presidència, entre la premsa es demanava que no es normalitzés Donald Trump. Jo respecto aquells qui van votar Trump de bona fe i, com a persona d'esquerres, no vull contribuir a augmentar la divisió criminalitzant-lo excessivament.
L'humor gràfic permet arribar més lluny que d'altres seccions dels mateixos mitjans, pel que fa a la crítica?
Es poden dir més coses de manera més ràpida. Els dibuixos són poderosos perquè tothom n'ha vist quan era petit i hi està familiaritzat.
Tots els temes són susceptibles de tractar-se amb humor? Vostè té alguna línia vermella?
Tinc clar que m'autocensuro, encara que no sempre sàpiga ben bé com. El meu humor potser és més subtil que el d'altres dibuixants, i sempre busco la millor manera de transmetre una idea, no només vull fer riure perquè sí. Si és a costa de fer mal a algú, no ho faig, si és que no es tracti d'un polític.
Una part de la seva obra retrata amb humor el món de la parella a partir del seu matrimoni amb Michael Maslin, també humorista gràfic. Se sent més còmoda abordant temes polítics o d'altres de més costumistes i quotidians?
El meu treball a The New Yorker mai parla de política, fins fa un temps a la revista mai havien parlat d'aquests temes. M'agrada tractar temes feministes; poca gent ho havia fet abans. I ser dona i dibuixar ja és una certa presa de posició política, d'alguna manera. M'agrada que les dones es puguin riure dels homes i ajudar el lector a reflexionar sobre temes sobre els quals potser mai abans havien pensat.
Creu que l'humor gràfic ha donat l'esquena a les dones, tradicionalment?
Durant molt temps les dones no s'han dedicat a aquesta professió, i les raons no són fàcils d'analitzar. Jo mateixa m'he dedicat a estudiar-ho en algun llibre. La societat en conjunt no creu que les dones puguin ser divertides, i les dones mateixes tampoc s'ho creuen. D'altra banda, els editors són homes. Afortunadament, això està canviant i cada cop hi ha més dones dibuixants.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.