Cultura

LLUÍS CABALLERIA BARRERA

DIRECTOR ACADÈMIC DEL CONSERVATORI DE MÚSICA ISAAC ALBÉNIZ DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

“S'ha de poder garantir l'accés a l'educació musical”

La persona que defensi que el conservatori és antiquat només és fruit de la seva ignorància

Fa falta una gran reforma, però no és fàcil. Són molts diners i hi ha moltes decisions a prendre que no són senzilles; mentrestant anem fent millores a les aules

L'ofici d'un mestre
En música l'ofici és fonamental, així ho creu Lluís Caballeria, compositor i director acadèmic del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, director de l'Orquestra del Conservatori i professor en les especialitats d'orquestra, harmonia, contrapunt i música contemporània del mateix conservatori.
Al nostre conservatori tenim mancança de música contemporània, però és un problema de país
A mi m'agradaria molt poder-me dedicar a la composició, però m'hauria de tocar la loteria
A Alemanya es considera que la cultura, l'art i la sensibilitat són essencials perquè el món vagi millor

El Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona celebra el 75è aniversari de la seva fundació. Per entendre la importància del conservatori com a espai d'aprenentatge musical parlem amb el seu director acadèmic, Lluís Caballeria, un músic i un compositor apassionat.

Amb la música es pot arribar al fons de l'ànima?
Qualsevol art pretén arribar al fons de l'ànima i la música té tota la màgia del que no es diu amb paraules i que transcendeix. És un art molt potent per aconseguir-ho. Sóc músic i parlo d'aquest llenguatge, un altre artista ho dirà de les seva especialitat. Ara estic fascinat per un compositor letó, Peteris Vasks, que té la pretensió d'alimentar l'ànima, i ho fa quan els valors de la societat estan molt arruïnats. Aquí és poc conegut, però als països bàltics, a Finlàndia o Suècia hi ha una escola de composició que m'encanta, a l'estil de l'estonià Arvo Pärt, que fa un replanteig estilístic buscant l'espiritualitat.
Com veu la situació de la música en el sistema educatiu?
S'ha millorat des que es va implantar la Logse, que en música va ser bona perquè va fomentar les activitats col·lectives i va obligar que els ensenyaments musicals deixessin de ser només una relació de professor-alumne. El nou tipus d'ensenyament va provocar que les institucions s'hi haguessin d'implicar. El currículum previst és molt costós i en els ensenyaments de grau professional, de 12 a 18 anys, s'han de fer moltes classes (el cost d'un curs per alumne és d'uns 7.000 euros).
Per què el Departament d'Ensenyament no ha volgut donar prou suport a la formació musical?
També m'ho pregunto. Al Conservatori, la Generalitat hi contribuïa amb un 40% del pressupost. Amb la crisi, l'aportació s'ha anat reduint i la Diputació ho ha anat assumint. Els pares, aproximadament, aporten un 10% del cost. En general no s'acaben d'entendre els ensenyaments musicals com un ensenyament genèric. De fet, tota l'ensenyança artística s'ha deixat massa de la mà de Déu.
El conservatori és l'únic centre de les comarques gironines on es poden cursar els estudis que permeten obtenir el títol de grau professional de música.
Bé, des de fa un temps hi ha autoritzat un centre a Figueres, que ja està reconegut pel Departament d'Ensenyament, però no em consta que hi hagi res fet, ni local, ni pressupost.
A Catalunya hi ha 22 conservatoris: 15 a Barcelona, quatre a Tarragona, dos a Lleida i un a Girona. No és una mica descompensat?
L'històric respon a la sensibilitat dels pobles. La immensa majoria són municipals, excepte el de Girona, i tres de Tarragona, que també són de la Diputació.
És suficient l'oferta?
Hi ha un dèficit important perquè, mentre que qualsevol poble s'ha organitzat perquè els nens puguin accedir a estudis elementals de música, quan arriben als 12 anys hi ha un dèficit vergonyós. L'ideal seria fer-ho com a França amb unes sucursals radials. Un alumne del conservatori que faci batxillerat comença a les vuit del matí, i a la tarda ha de venir dos o tres dies i acaba a les nou del vespre. Si hi hem d'afegir els desplaçaments, és indigne. Si els nens volen fer estudis professionals han de tenir unes certes facilitats.
La institució té uns 500 alumnes: 200 del grau oficial, 250 de l'escola de música i uns 50 de caràcter no oficial, i uns 70 professors.
Sí, el número oficial és de 180 però com que hi ha molta demanda sempre estirem un xic.
Com és que hi ha gent que associa el mot ‘conservatori' a una cosa antiquada?
La persona que defensi que el conservatori és antiquat només és fruit de la seva ignorància. A mi em preocupa preservar el llenguatge dels grans compositors. Conservar Beethoven és conservar una de les persones més progressistes, amb un discurs revolucionari en la seva època i avui, i els valors que defensa són universals. També he detectat en alguns polítics esquerranosos que confonen la història de la música. La ideologia de la música és absolutament universal. Del que s'ha fet hi ha molt a aprendre i s'ha de preservar. Al nostre conservatori tenim mancança de música contemporània, però és un problema de país. Quina música contemporània hi ha? Cap, no existeix. El conservatori hauria de poder treballar-hi.
Els alumnes quan tenen 18 o 19 anys es veuen obligats a continuar estudiant fora, i els bons ja no tornen. Vostè ha afirmat: “Els meus alumnes músics més feliços professionalment viuen a l'estranger. Són els únics que fan música de veritat.”
Sí, perquè poden pensar només en la música. Tenen facilitats per a tot: la matrícula, l'habitatge, el transport, el menjar... estan molt més ben considerats. Aquí ens fallen les infraestructures, i la mentalitat amb tot el que fa referència a l'art.
A casa nostra per poder viure com a músic t'has de dedicar a l'ensenyament?
No es pot viure només de la música, tot i que tampoc és fàcil en el món. A Alemanya les orquestres tenen pressupostos anuals de milions d'euros. Aquí no hi ha la voluntat política de fer-ho. Potser a L'Auditori de Barcelona, que tenen serveis educatius. Mentre no hi hagi aquesta voluntat, ho tenim molt difícil.
Com és que és més barat estudiar música a Alemanya?
Perquè es considera que la cultura, l'art i la sensibilitat són essencials perquè el món vagi millor. Tenen una gran tradició i hi estan invertint molts diners, en pensament, en creació. Aquí costa molt d'entendre que no és despesa, que és inversió!
En canvi, ha dit que l'ensenyament de la música està força estructurat i té una tradició, i en les activitats extraescolars dels nens, molts fan música.
Sí, és cert. És una cosa que ens hem de preguntar tots. Ara bé, quanta cultura consumeixen els nostres alumnes? Per exemple, la trobada de corals de secundària: un miler de nois i noies aniran a cantar a l'Auditori. Què els donaran per començar a induir-los a l'hàbit d'anar a concerts? S'ha de pensar com hem d'atraure públic. Com els arriba la informació? Quins canals tenim? El 22 de febrer vam fer el concert gran de l'aniversari, i els altres concerts han anat molt bé, en canvi en molts dels que organitzem al llarg de l'any hi ha poc públic.
Per què ens trobem així?
Mentre el principi que guia aquest país sigui creure que invertir en educació i en cultura és perdre, el panorama continuarà sent desolador. Tot i així, cal reconèixer que en els darrers anys hi ha hagut una millora i avui tenim una generació de músics excel·lents. El que és preocupant és què faran.
Però anem endavant?
A Girona la música ha fet un pas enrere, en el meu camp almenys. Per exemple, a Strenes agafen una orquestra de joves i encara han d'estar contents. Ells diuen: “Jo he d'anar a tocar això? Jo vull tocar Brahms, o Mahler, Stravinski o Beethoven.” Puntualment podem fer alguna cosa, combinar-ho amb un grup de rock pot estar bé, però no pots utilitzar els alumnes per a la conveniència d'algú que així s'estalvia de pagar músics professionals. S'ha de trobar un equilibri, i evitar el cofoisme.
Quina sortida hi ha per fer estudis superiors a Catalunya?
L'Escola Superior de Musica (Esmuc) és una fundació pública; el Conservatori del Liceu és privat... Ofereixen totes les especialitats i hi ha una certa polèmica perquè per a estudis superiors han autoritzat el Taller de Músics i Jam Session, que només són de música moderna.
Quin seria el model pel que fa als ensenyaments musicals?
S'hauria de buscar la fórmula que aconseguís homogeneïtzar el territori i ho hauria de gestionar la Generalitat, i que hi hagués capacitat d'autonomia i gestió important. No pot ser que la província de Girona només tingui 180 places de grau professional. És molt poc. Ha d'haver-hi un ens que garanteixi una educació similar a tots els alumnes visquin on visquin. S'ha de poder garantir l'accés a l'educació musical. A Suïssa és un dret constitucional. Nosaltres tenim un departament de música antiga, boníssim. Potser s'hauria de fer alguna cosa amb la sardana. A Girona encara hi som a temps. La Diputació és un ens de totes les comarques gironines, per tant, no hauria de ser complicat resoldre-ho.
Què en sap, de la necessària reforma de la Casa de Cultura per adequar-hi el conservatori?
Fa falta una reforma, però no és fàcil. Són molts diners i hi ha moltes decisions a prendre que no són senzilles. Per ara, anem fent millores i renovem aules, fins que arribi la gran reforma.
I la seva faceta de compositor? El 2016 va estrenar a Londres una obra per a orquestra de cambra: ‘The wonderful bird'.
Una experiència molt enriquidora. Ho promouen cada any i aquesta peça va ser en suport als indis peus negres dels Estats Units i el Canadà. Al concert, en van venir cinc, i el cap amb plomes i tot. Va ser molt emotiu veure la seva espiritualitat, vestits d'indis però amb iPad. He fet una altra peça enguany que m'agrada més. Ara, sortida professional com a compositor, no.
I aquí li encarreguen treballs?
Vaig fer una peça per a arpa en el Musicant; vaig musicar quatre poemes de Miquel Martí Pol del llibre d'Absències, ell hi era i va dir que li havia agradat molt, però no he aconseguit publicar-ho. Tot el que he fet ha tingut bona acollida... M'agradaria molt poder-me dedicar a la composició, però m'hauria de tocar la loteria. Per crear has de poder estar molt concentrat. Quan t'hi poses tot va encaixant però t'hi has de poder dedicar.
I el ‘Tot junts a cantar' continua sent una bona experiència?
El Tot junts a cantar és una iniciativa de l'Escola Municipal de Música, on també vaig treballar, i també vaig participar en la fundació de la coral La Geriona, després de molts problemes per crear-la, ja que no era tan normal fer activitats col·lectives i els responsables municipals d'aleshores no ho entenien.
Ha col·laborat com a arranjador amb l'actriu Maria de Medeiros.
En Josep Bassal em va dir que la Maria, que és amiga seva, li havia demanat una col·laboració, i em va demanar l'arranjament d'una cançó en un disc en què una sèrie de dones canten temes de Serrat. A ella li va encantar, només l'acompanyava un violoncel. Era Nanas de la cebolla de Miguel Hernández.
Parlem del seu pare, Lluís Caballeria i Valls (Manlleu, 1927 – Girona, 1998), un violinista i saxofonista que va fer les Amèriques i que tocava jazz als anys vuitanta al Chaplin's, formant quartet amb Jordi Brull, Benet Nogué i Jordi Rigau.
Va tenir una vida de novel·la. L'avi arreglava bicicletes i era anarquista, però el capellà del poble va dir que el nen tenia possibilitats amb el violí i amb 12 anys va anar a Barcelona i va treballar de músic als cabarets, amb les putes que l'hi feien tot, una vida molt bohèmia, passant-ne de tots colors. Fent la mili a Girona va conèixer la meva mare. Després va marxar a Cuba i es van casar per poders. Ella també va anar-hi i van viure la Revolució. I d'allà van anar a Veneçuela, on el govern el va contractar per tocar a l'illa La Orchila, on hi havia polítics, putes i músics... i com que ell s'avorria va fer de tovalloler d'un lluitador de lluita lliure. Abans del Chaplin's ja tocava amb en Brull i en Benet, un trio amb anècdotes per omplir un cabàs. Es deien Jazz Marxa i actuaven en casaments, discoteques, bars...
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Surrealista: la policia libanesa recupera un oli robat que podria ser de Salvador Dalí

L’operació per localitzar l’obra, que dataria del 1954, ha acabat amb la detenció de quatre persones

Figueres
 

Lana del Rey actuarà el 19 d’abril al Palau Sant Jordi

BARCELONA
 

La nova Catalunya misteriosa

Barcelona
 

Els periodistes premien el compromís ciutadà amb l’1-O

Girona
 

Mataró estrena una obra sobre el sindicalista afusellat Joan Peiró

mataró
 

Les lletres ebrenques reuniran 70 autors

amposta
 

Set empreses liciten per fer el nou Museu d’Art de Lleida

Lleida
 

Objectiu: els joves

BARCELONA
 
la crònica

Shakespeare, vist per la Itàlia més pop