municipal
Girona estudia una llicència per a la música en viu als bars
“Defenso un sí rotund a la música en viu i al descans dels veïns”
El pressupost de cultura és un 10% del total, i Ribas aspira a un 15%
“Girona ha de tornar a ser una ciutat de referència pel que fa a la presència de la música en viu en bars i altres espais de la ciutat, i per això volem dinamitzar l'entorn musical, amb la creació d'una llicència pròpia, més flexible que l'actual normativa de la Generalitat, que permeti als restaurants i bars no musicals programar música en directe entre les 12 del migdia i 2/4 d'11 de la nit, amb un límit de decibels. El nostre és un sí rotund a la música en viu, però també un sí rotund al descans dels veïns”. Ho va dir ahir el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, durant la presentació de la memòria de la seva àrea corresponent al 2016: un document de 100 pàgines que retrata amb precisió i voluntat de transparència –està a l'abast de tothom al web www.girona.cat – tot el que es va fer durant l'any passat des dels diferents equipaments i serveis que formen part de l'àrea de Cultura, amb un pressupost total de 10,5 milions d'euros que representa un 10% del pressupost municipal total, que Ribas voldria que fos un 15% per les dimensions d'una àrea “complexa” amb molts equipaments i força personal.
Tornant a la música en viu, va recordar que la programació pròpia de l'Auditori de Girona va atreure l'any passat 48.695 espectadors –“la meitat de la població de Girona”–, als quals s'han de sumar els 31.409 espectadors dels concerts organitzats per programacions externs: un bon exemple, segons el regidor, de la relació entre el sector públic i el privat, sense la qual “la cultura morirà”. Però, més enllà de l'Auditori i la resta d'escenaris públics de la ciutat, Ribas vol impulsar un nou escenari: Girona, és a dir, tota la ciutat, les seves places i carrers, també els seus bars i restaurants.
L'actual normativa de la Generalitat només permet la música en viu als bars musicals que, per llicència, poden obrir fins a les 3 de la matinada. La resta de bars i restaurants només poden demanar permisos puntuals –un màxim de dotze a l'any– per a activitats musicals extraordinàries. La llicència pròpia que ara estudia l'Ajuntament de Girona els permetria oferir música en viu –“no concerts, sinó càpsules musicals”, va matisar Ribas–, com en molts pubs i bars del Regne Unit i altres països europeus, amb un horari i un volum sonor compatible amb el descans dels veïns.
I Ribas va més enllà: proposa una iniciativa legislativa d'àmbit estatal per aconseguir que els músics que toquin en aquests bars, però també altres joves creadors de diferents disciplines artístiques, paguin una quota mínima d'autònoms (50 euros) per garantir els drets i deures laborals dels treballadors del sector cultural. “Actualment, han de pagar una quota d'autònoms de 260 euros encara que només tinguin una o dues actuacions contractades al mes i cobrin molt poc. Aquesta situació els aboca pràcticament a l'economia submergida.”
LES FRASES DEL REGIDOR DE CULTURA
“Avantatges fiscals miserables” per als rodatges
Al mig de l'allau de dades de la memòria, Carles Ribas va deixar anar unes quantes reflexions que mostren la seva voluntat de canvi, començant per les qüestions terminològiques: ja no vol parlar de capitalitat cultural o musical, sinó de Girona com a “referent”, perquè “no es tracta de competir amb ningú”. I tampoc no li agrada gaire el concepte de “ciutat de festivals”, tan utilitzat en els últims anys; el regidor prefereix “temps de música”. Però, més enllà dels noms, Ribas insisteix que no entén els festivals si no són la part més visible de tota una cadena en què el foment de la creació és la prioritat. “Si no fos així, seria exhibir per exhibir.”
El regidor també va defensar la feina “molt i molt bona” de la Girona Film Office, a pesar de factors externs: “No és fàcil competir amb el nostre propi Estat i amb l'exterior amb uns avantatges fiscals tan miserables que no fomenten gens que es vinguin a fer rodatges a casa nostra.”
Ribas va lloar la iniciativa conjunta de l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat per impulsar el mapa d'ordenació museística. A més de mostrar la seva voluntat de donar “més difusió al patrimoni jueu de la ciutat”, Ribas va defensar especialment el Museu del Cinema com “un museu d'interès nacional i l'únic d'aquestes característiques que hi ha a l'Estat”. Ribas vol una cultura oberta a tothom, de qualsevol barri, condició o edat –ara els usuaris es concentren en la franja de 35 a 60 anys–, perquè “tot Girona està interessada en la cultura i el mapa cultural de la ciutat ho demostrarà”.
