Cultura

Sergi López

actor

“En el cinema avui dia t'ho donen tot molt mastegat”

Sergi López manté intacte el seu prestigi fora de les nostres fronteres. Dels seus darrers projectes, dos són en francès, un en anglès (el film sobre Don Quixot que roda Terry Gillian), un altre en portuguès i un en català, La vida lliure, que ha rodat amb Marc Recha a Menorca. Mentre representa els èxits Non solum i 30/40 Livingstone al Teatre Poliorama de Barcelona, estrena als cinemes Río arriba, dirigida per la cineasta belga Marion Hänsel i protagonitzada també per Olivier Gourmet.

Per què a Marion Hänsel li interessen aquests dos homes que remunten un riu de Croàcia?
La idea de la fraternitat, aquesta mena de masculinitat. Sempre ha fet cinema bastant proper a les dones, el seu punt de vista sempre ha estat marcadament femení. Jo diria que sent una fascinació per a aquests éssers estranys que són els homes, aquests extraterrestres, dos homenots que comparteixen un pare sense saber-ho. I aquesta cosa tan universal d'haver de compartir amb un desconegut la meitat del teu espai. Li interessava la fraternitat biològica i la fraternitat cultural, inventada o guanyada amb el temps.
Ha estat fàcil posar-se a la pell d'aquest home més aviat de poques paraules?
No sé si fàcil... Tot ajuda. Vam treballar el guió amb la Marion i l'Olivier, sabent que és un treball de poques paraules, amb silencis i mirades... Molta part del que s'ha de construir és intangible, no està escrit, no es diu o es fa, i això m'agrada. És el que em va seduir d'aquest projecte.
Per què diu que Marion Hänsel fa “cinema contra corrent”?
[Riu] Ho dic també perquè a la pel·lícula remuntem un riu. Dic que fa cinema contra corrent en el sentit que a les pel·lícules no tot està explicat i clar, no s'acaba desvelant tot el misteri... En el cinema avui dia t'ho donen tot molt mastegat, perquè s'entengui, perquè passi de pressa i sigui distret. La Marion en aquest sentit va contra corrent, fa la pel·lícula amb el temps que considera que necessita, i de cop i volta pots sentir el riu i els ocells... Això no passa gaire.
Teníeu alguna pel·lícula com a referent al cap?
No, jo de pel·lícula al cap no n'he tingut mai cap. Primer perquè no sóc gaire cinèfil. Quan llegia el guió i em van dir que es rodaria a Cambodja o el Vietnam, em vaig imaginar aquells rius enmig de la jungla tan brutal i immensa, però van canviar les localitzacions per Croàcia. És la força que tenen els paisatges al cinema: has escrit que una escena passarà en una platja, però pel que sigui, es roda en un magatzem, i l'escena es fa realitat allà, és inseparable de la pel·lícula, i potser acaba sent emblemàtica. El cinema es fa en present, no compta el que has imaginat, el que has cregut que podia haver estat. Puntua el present, el moment: el lloc on estàs i el que passa en aquest moment.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
L’APUNT

‘La independència, quina paciència!’

Suggeriment a Ibáñez, un nou àlbum de Mortadel·lo: La independència, quina paciència! Podem imaginar al president Marianico Rajón demanant al Superintendent de la T.I.A. que envii als millors agents...

 

Els gals sobre rodes

 

El cinema torna a brillar amb un ‘cicle deu’ a Temporada Alta

Girona
 

Howlin’ Dogs continua la recerca, amb noves eines

girona
 
La crònica

El Mag Lari il·lusiona amb la seva ‘Dolce vita’

 

Tots junts tenim el poder

barcelona
 
JOANA CEBOLLA
ACTRIU

“Per actuar necessitem un bar amb una barra”

Lleida
 
LA VIDA SOCIAL

Competència de sardanistes a Banyoles

 
SALT

Els gegants de Salt celebren 65 anys