El Modern: què, qui, com... i quan?

Protagonista de mítics duels de titans o presentant batalla sol davant del perill, la figura de l'heroi del western americà sol ser la de l'home solitari per antonomàsia i la seva concepció més clàssica està impregnada d'un alè d'èpica. El regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, a qui només falta el barret típic de vaquer –perquè fumar el puret al més pur estil de L'Home sense nom ja ho fa–, no es perd cap dels duels als quals el citen, tant dialèctics com musicals. Dijous va acceptar l'enèsim, convidat a terreny hostil pel seu antagonista polític, Lluc Salellas, amb qui ja va rivalitzar en un combat de discjòqueis en el marc del Black Music Festival. Aquest cop, tal com va reconèixer, hi va anar tot i el rebombori que va aixecar al seu propi departament, suposem, per por que en sortís malferit.

Que no pateixi ningú, el foraster Ribas va resultar indemne de l'últim acte de les jornades de debat que organitza la CUP-Crida per Girona, que va reunir a La Mercè el regidor, la gestora de projectes socioculturals Judit Font i l'animador cultural i coordinador d'Indigestió i de la revista Nativa, Jordi Oliveras. I mira que el tema no era senzill: aclarir l'ombra que impregna des de fa anys (ni més ni menys que vint) la remodelació de l'edifici del Modern, sobretot pel que fa al projecte i el model de gestió. De tot allò exposat, només una cosa va quedar clara: que les posicions entre l'actual govern municipal (PDeCAT i PSC) i la CUP –i també amb ERC, pel que sembla–, a priori distants, estan més en sintonia del que ens imaginàvem, en la manifesta voluntat que el debat sobre el futur Modern hagi de passar per agents del sector cultural, els mateixos creadors i, per què no, veïns i veïnes del barri, responsables tots de definir quins serveis haurà d'oferir i com s'haurà de gestionar un equipament que ha de completar d'una vegada per totes l'anomenat triangle cultural, conformat pel Teatre Municipal i el Centre Cultural la Mercè. “En cap cas hem de ser els polítics els que hem de definir-ho”, va dir explícitament Ribas.

L'exposició del projecte actual, tal com va recordar, passa per l'ampliació de l'anunciada segona sala del Truffaut –que haurà d'esponjar la creixent demanda d'ús de les entitats gironines i l'oferta del cinema mateix– i un tercer pis on s'instal·larà la Girona Film Office i altres oficines relacionades amb les indústries creatives del sector audiovisual, lligades a obtenir la “indispensable” partida d'1.200.000 euros d'un fons europeu (el famós PECT), clau per endegar les obres. I aquí rau el que segurament és el dilema més gros: què ha de ser primer, l'ou o la gallina? O, perquè ho entenguem més bé, què és millor, desencallar les obres construint un edifici cultural “tan diàfan com sigui possible, polivalent però encarat a les arts escèniques” (dansa i cultura tradicional, sobretot), com proposa el govern actual, o definir abans que res el projecte i el model de gestió, com defensen a grans trets la CUP i els dos representants que també van intervenir en la taula. “El perill sempre és parlar d'obres però no de projectes”, remarquen.

Bales de fogueig sobre el model de gestió disparades per Judit Font –el Col·lectiu de Crítics que gestiona el Truffaut ja funciona des de fa setze anys amb el model d'autogestió, igual que els artistes de La Volta– i trets a l'aire de Jordi Miralles –amb més interrogants que no pas respostes amb els plantejaments complexos que va exposar– van provocar que saltessin a la palestra per animar el debat el mateix moderador, Lluc Salellas, regidor a l'oposició, així com des del públic l'exregidor de Cultura Joan Pluma. Salellas va reclamar “evitar que siguin les empreses que gestionen els festivals que es fan a la ciutat les que acabin disposant i gestionant el futur Modern”; i Pluma va qüestionar si cal un tercer espai escènic a més de declarar-se “enemic de la polivalència”.

En definitiva, es va parlar del què, el qui i el com, però el quan continua sent la principal amenaça que plana a l'edifici. Ribas assegura que aquest 2017 serà “l'any del Modern”. Esperem que no mori amb les botes posades.