Tàpias aparca la moto

El cantautor, showman, radiofonista i gastrònom Pere Tàpias va morir ahir al matí, als 70 anys, a l'hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Natural de Vilanova i la Geltrú, Tàpias es deia en realitat Joan Collell i Xirau però va adoptar el sobrenom amb el seu primer disc. Va debutar en el món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons. Caracteritzat per un vilanoví, amb la gorra que duria com a targeta de visita des que li va demanar a Xesco Boix en un concert, ahir l'alcaldessa agraïa la seva labor d'ambaixador del municipi i ja avançava que rebria, a títol pòstum, la medalla de la ciutat.

Tàpias ja va rebre un homenatge quan va fer 70 anys, el maig del 2016: es va emetre el programa especial d'El suplement al Teatre Principal de la seva localitat. Ahir ja s'anunciava que es prepararia un altre programa especial a Vilanova i la Geltrú per recordar la seva figura. Fonts de Catalunya Ràdio encara recordaven ahir el 26 de febrer passat, diada de Sant Medir, quan va escampar els caramels per l'emissora com feia alegrement, un altre dels seus gestos simpàtics que definien molt bé el seu caràcter obert, amb ganes de compartir una festa i una conversa d'ironia incisiva.

El seu estil informal i irònic no casava amb la seriositat de la Nova Cançó –de fet, no va ser acceptat als Setze Jutges– però això no li va impedir de triomfar en solitari gràcies a àlbums com ara Si fa sol... (1976); 400 pendons (1979), amb la coneguda cançó La moto; Passeig del Carme (1980), i Xàndals i barretines (1982).

Tàpias va tocar diverses tecles i, un cop arraconada la cançó popular, va treballar al circuit català de Televisió Espanyola amb Què vol veure? i a partir de 1993, a Catalunya Ràdio amb el clàssic espai Tàpias variades. Molt arrelat a la seva ciutat, Tàpias també va ser durant 10 anys, entre el 2001 i el 2012, defensor de la ciutadania a Vilanova i la Geltrú.

El seu amor per la paraula i la cuina també el va portar a fer pregons i xerrades arreu de Catalunya, i a publicar llibres com ara Cuines, barques i fogons, Plats de festa i el recull Poètiques variades. També va treballar en altres mitjans, com ara al canal català de Televisió Espanyola a Sant Cugat amb el Què vol veure? (1983-1988) i els espais de cuina Afamats i La Factoria a Ràdio 4. En premsa escrita, va col·laborar al diari Avui. Més endavant, el 2004 va estrenar una sèrie de programes per a les televisions locals de Catalunya amb el títol Tapias a la carta. Actualment, Pere Tàpias formava part de l'espai de cap de setmana El suplement de Catalunya Ràdio.

Pere Tàpias va interpretar les seves primeres cançons al Centre Catòlic de Vilanova als 18 anys, però no va enregistrar el seu primer disc senzill fins a finals dels seixanta, amb les cançons La tia Maria i El progressista. Havia estudiat dret a Barcelona, on va freqüentar ambients artístics, i durant una època va combinar la professió d'advocat amb recitals de cançó per tot Catalunya, ja amb el nom de Pere Tàpias. L'any 1973, va publicar el primer disc, Per a servir-vos. Més endavant, van arribar sis discos més, entre els quals, Si fa sol, 400 pendons i Passeig del Carme, amb temes com ara El ventríloc. En total, Tàpias va publicar set discos, amb 85 cançons que barregen la crònica, la sàtira i la tendresa.

El comunicador de la moto, la gorra i el bigoti va morir ahir, la seva música el farà sempre present.