Cultura

La crònica

Dies de vermut i roses

L'afer Soraya i la massificació del Sant Jordi, temes estel·lars en els àpats professionals

Hi ha un circuit tradicional de trobades itinerants amb autors, premsa i editors al llarg de la jornada barcelonina de Sant Jordi. Cadascun dels passos del viacrucis coincideix amb els moments dels àpats. Esmorzar, hora de l'aperitiu i dinar. És, per tant, un viacrucis no gaire penitent. Tot que hi ha qui es pensa que això és tot festa, aquests recessos són feina de la bona i serveixen per anar perfilant la identitat específica de cada Sant Jordi. Dos temes van ser protagonistes de les converses entre brioix i patates braves: la dimensió gegantina del Sant Jordi. I l'afer Soraya Sáenz de Santamaría.

Pel que fa a la massificació del Sant Jordi s'hi manifestava negativament l'editora de Rata, Iolanda Batallé. “Hem d'evitar que l'expansió de certs fenòmens, que res tenen a veure amb la literatura, eclipsin la visibilitat dels escriptors.” I la seva proposta era buscar espais alternatius per trobar-se amb els autors “en la línia del que ja fan llibreries com la Calders”, va dir l'editora, que ha instaurat aquest any la modalitat vermut en una trobada molt hipster.

Fa ben poc l'escriptor Andreu Martín explicava en una carta adreçada al director d'aquest diari el desencís que ara li produeix aquesta diada. És cert que és freqüent la imatge desencoratjadora per a molts escriptors en el dia de Sant Jordi de signar al costat de personatges destacats per motius extraliteraris amb llarga cua, mentre que els que dediquen la vida a l'ofici d'escriure queden en un segon pla. Aquest desànim no el sentia al matí, a l'esmorzar dels premiats d'Edicions 62, Pilar Rahola. “Crec que una cosa gran del Sant Jordi és que hi ha espai per a tots. Hem de respectar tothom que escriu un llibre, que és una cosa que ens dona un plaer solitari.” Rahola també va parlar de l'ús que es fa del concepte autor mediàtic. “No crec que hi hagi cap mal a sortir als mitjans si ho fas bé. Això no t'inhabilita per escriure un llibre.”

Pel que fa a l'altre gran tema del Sant Jordi, Rahola va donar el seu total suport a l'editora Isabel Martí per haver dimitit com a vicepresidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana per la visita de divendres passat a Barcelona de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per donar suport a la candidatura de Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la Unesco.

Pel que fa a aquest tema, hores després es manifestaria el conseller Vila en el brindis a l'Ateneu Barcelonès amb diferents associacions d'escriptors. La visita de la vicepresidenta del govern espanyol va ser qualificada com “un acte absolutament innecessari, indelicat, perquè si alguna cosa bonica té Sant Jordi és que la protagonista és la societat civil”. A aquest acte va assistir-hi Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que en l'aperitiu de la terrassa de l'hotel Condes de Barcelona, organitzat per Edicions 62, no es mostrava gaire d'acord amb la dimissió de la seva vicepresidenta. “Crec que hi ha hagut una instrumentalització per part dels partits d'aquest fets, i no estic d'acord que hi hagi un editor que s'aprofiti per a la seva editorial d'aquesta pugna que no entra dins dels paràmetres de la nostra associació”, va dir. Ayats va voler deixar clar que l'associació que presideix “no va convidar” Saénz de Santamaría.

El fet que aquest còctel se celebrés en un moment de màxima afluència de públic al passeig de Gràcia va fer treure el tema de la incomoditat de comprar llibres per Sant Jordi. És clar que eren incomoditats personals, perquè professionalment –es tractava de gent de Planeta– la gran afluència de personal els semblava aigua caiguda del cel.

Per un altre motiu, l'escriptor Enrique Vila-Matas va criticar aspectes del Sant Jordi com el de “l'absurda mania” de destacar els llibres més venuts. Vila-Matas va proposar ahir una llista complementària en què el criteri sigui la qualitat. En aquest reguitzell de crítiques o lloances al Sant Jordi, Javier Cercas va defugir el cantó fosc de la força de Sant Jordi. Ho deia en una de les sessions de signatures que va fer: “Demano presó preventiva per a qui parli malament de Sant Jordi”, va dir en to irònic. Cercas va dir que aquesta festa no l'ha inventat ningú i que neix de l'amor que la gent sent pels llibre. “Això és un miracle que passa cada any.”

Al migdia, al dinar de la família literària de Penguin Random House, el tema realment destacat va ser el salvament que va fer un dels seus autors d'un nen que s'ennuegava amb un caramel. Héctor Castiñeira, que signa com Enfermera Saturada el llibre Les uvis de la ira, en la seva qualitat d'infermer va ser avisat per la seva editora i va salvar la vida d'un nen, segons li va reconèixer després el pare, quan va socórrer la criatura posant-la de cap per avall. L'heroi del dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.