cultura

Cultura

Alenada de vida

Kidd Pivot i Electric Company busquen, amb ‘Betroffenheit', una motivació vital després de la mort d'un fill, fusionant dansa i teatre

Des d'un estat de xoc, la peça aspira a renovar en els espectadors un sentiment de sorpresa

El director de l'Electric Company Theatre, Jona-thon Young, considera que “l'art ens pot recordar que el patiment humà és base i alhora profunditat, que el canvi és inevitable i constant”. Per això, davant del tràngol d'afrontar la desaparició d'un fill va decidir construir un espectacle amb la companyia que dirigeix. De seguida, van aparèixer Crystal Pite i la companyia de dansa Kidd Pivot. Betroffenheit té aspecte d'un conte tètric però dona la possibilitat de reconciliar-se amb el drama més íntim i dolorós. L'obra (la producció més ambiciosa de la temporada del Mercat de les Flors) es representa només des de demà fins diumenge.

Young admet que com a artista treballa a partir de les seves circumstàncies personals. I Betroffenheit està molt influït per “la pèrdua, l'addició i la recuperació, temes que han centrat l'espectacle i que han estat potents centres de la meva vida”. Però no vol plantejar el treball com una teràpia per superar l'angoixa; tots dos directors van reconèixer que la profunditat i obscuritat pot arribar a ser el món “quan els éssers humans queden atrapats pel trauma”. La intenció era embrancar-se en aquest viatge dolorós “i tornar amb alguna cosa carregada d'intenció, precisió, esforç, riure i vida”.

L'Electric Company Theatre, fundada el 1996, ja havia treballat amb Pyte per fer una pel·lícula i una obra de teatre. Young li va passar els primers apunts del muntatge, quan encara no sabien que acabaria sent una coproducció amb la Kidd Pivot, la companyia de la coreògrafa. Totes dues formacions són canadenques i coincideixen en la seva recerca i voluntat de trencar els codis escènics convencionals.

Betroffenheit és l'estat d'haver-se trobat, de trobar-se perplex davant un fet particular..., un espai i un temps on el llenguatge cessa: “Ens quedem només amb una consciència dels límits del llenguatge i els límits del que pot ser assumit: desapareixen les definicions i la certesa. Qualsevol cosa és possible.” Tot i així, des d'aquesta ambigüitat, a través d'aquests personatges decadents “es pot renovar en nosaltres un sentiment de sorpresa. Pot redefinir idees fixes. Crec que tot això és clau en termes referents a la nostra salut i la nostra supervivència com a individus i com a espècie”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia