El silenci de Demme
Mor als 74 anys el realitzador nord-americà Jonathan Demme, director d'una de les pel·lícules més populars i influents dels anys noranta, ‘El silenci dels anyells'
Va abordar diversos gèneres en films com ara ‘Algo salvaje', ‘Filadèlfia' i ‘Stop Making Sense'
El realitzador nord-americà Jonathan Demme, guanyador d'un Oscar pel seu psychothriller El silenci dels anyells –una de les pel·lícules més influents dels anys noranta, amb Anthony Hopkins i Jodie Foster en un duel inoblidable– va morir ahir als 73 anys. La causa de la mort ha estat un càncer d'esòfag i les complicacions derivades d'una malaltia cardíaca; fa un parell d'anys havia tingut una recaiguda en una malaltia contra la qual lluitava des del 2010. Demme havia nascut a Nova York el 22 de febrer del 1944 i, igual que directors com ara Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Joe Dante o James Cameron; va començar en el cinema de la mà de Roger Corman, rei de les produccions barates de sèrie B i astut descobridor de talents. La seva primera pel·lícula va ser La cárcel caliente (1974), un exploit sobre presons femenines.
Una de les característiques de Demme va ser la manera camaleònica amb què s'adaptava als diferents gèneres sense deixar de tenir una mirada personal. Amb El eslabón del Niágara (1979) va retre homenatge al cinema de suspens d'Alfred Hitchcock i va tenir bones crítiques amb la comèdia Melvin y Howard (1980). Algo salvaje (1986) es va convertir en un títol de culte en la seva trepidant combinació de comèdia i thriller amb ecos del cinema de lluita de sexes de Howard Hawks; després, Demme va repetir la fórmula amb la gangsteril Casada con todos (1988), amb Michelle Pfeiffer.
Sens dubte, l'èxit més gran de la carrera de Demme va ser l'adaptació de la novel·la de Thomas Harris, El silenci dels anyells (1991), un tens i fascinant thriller que donaria peu a diverses seqüeles i sèries de televisió i que seria abastament imitat en els anys posteriors. Però després d'aquesta pel·lícula va canviar totalment de registre i va dirigir el melodrama Filadèlfia (1993), una de les primeres grans produccions de Hollywood que va abordar el tema de la sida.
Les pel·lícules posteriors de Demme no van tenir el mateix ressò. Després del drama racial Beloved (1998), basat en una novel·la de Toni Morrison, va dirigir dos remakes: la comèdia d'intriga La verdad sobre Charlie (2002), innecessària versió de Xarada (1963), i el thriller polític El mensajero del miedo (2004). També va dirigir les comèdies La boda de Rachel (2008), amb Anne Hathaway, i més recentment, Ricki (2015), amb Meryl Streep.
Demme era també conegut pel seu amor per la música pop i el rock, materialitzada en la banda sonora d'algunes de les seves pel·lícules. A més de nombrosos videoclips, va dirigir el que es considera un dels millors documentals sobre concerts de la història, Stop Making Sense, amb els Talking Heads. I va dirigir Neil Young: heart of gold i el seu darrer treball va ser la filmació d'una actuació de Justin Timberlake. En els darrers temps, Demme s'havia dedicat a la realització d'episodis de sèries televisives com The killing.
