Venècia clarivident

Catalunya no tindrà una exposició convencional en la 57a edició de la Biennal d'Art de Venècia, que se celebrarà del 13 de maig al 26 de novembre. De fet, ni en tindrà, d'exposició. L'espectacularitat que tant caracteritza aquest esdeveniment fet a mida per a la pompa dels països serà contrarestada amb un pavelló atípic, simple punt de partida d'una “experiència artística” –com l'anomena el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano– que es viurà per tota la ciutat. El paisatge de Venècia s'erigirà en el pavelló català d'enguany. Un paisatge que l'artista Antoni Abad (Lleida, 1956) convidarà a veure amb uns altres ulls. Amb els ulls dels que, justament, no hi poden veure. O, millor dit, amb uns ulls sensibles a moltes altres realitats invisibles.

“No hem volgut exportar a Venècia una exposició produïda a Catalunya sinó que hem apostat per treballar en el territori venecià”, emfasitza Abad. La Venezia che non si vede és la proposta que representarà el país a la Biennal, en el marc del programa dels Eventi Collaterali, els actes paral·lels als pavellons estatals i a l'exposició central de la mostra. Sota l'organització de l'Institut Ramon Llull, que ha destinat mig milió d'euros a l'operació, Abad i els dos comissaris que van guanyar el concurs d'idees, Roc Parés i Mery Cuesta, desplegaran un projecte que ha implicat la participació d'un centenar llarg de persones, d'entre les quals han sigut actors principals el col·lectiu de cecs de la localitat italiana.

A ells se'ls ha encomanat la creació d'un mapa sonor de la ciutat dels canals, un instrument que estarà a l'abast de tothom. Tan sols serà necessari instal·lar-se una aplicació, BlindWiki, al telèfon mòbil. Tota la resta dependrà de l'usuari i dels camins que triï per explorar Venècia. “Descobrirà coses que no és capaç de veure”, remarca Roc Parés. A cada racó el pot sorprendre un missatge de veu que li proporcionarà una informació, un pensament o una història que no trobarà ni en una guia turística ni enlloc. Les descripcions dels espais públics on es troba inclouran subtileses com els sons i les olors que els ambienten, quin és el tacte d'algunes arquitectures i, lògicament, hi haurà alertes per advertir dels perills d'accessibilitat: un carrer mort o els típics graons que duen a les embarcacions dels canals.

Abad fa molts anys que treballa en projectes d'aquest perfil, és a dir, que donen veu als més vulnerables de la societat. Gitanos, prostitutes, immigrants i gent amb discapacitats físiques o intel·lectuals són alguns dels col·lectius que ha mobilitzat. A Abad li agrada dir que la seva feina com a artista no és tant fer com deixar fer. Ell es limita a aportar el concepte i, molt important, la tecnologia que permet crear unes eines tan interactives (en aquest sentit, ha estat un autèntic visionari i precursor de molts dispositius de xarxa social que el progrés tecnològic ha acabat fent possibles).

La part més important de les seves iniciatives són els tallers que coordina per marcar col·lectivament tots els passos i organitzar les expedicions. A Venècia també ha estat així. Des del febrer que s'han fet reunions setmanals amb estudiants universitaris, voluntaris, responsables dels serveis socials del consistori i, és clar, les persones invidents. Entre tots ho han decidit tot. “Hem fet un gran esforç”, indica, i afegeix que el procés no s'atura. De moment ja acumulen més d'un miler de missatges, però l'arxiu d'àudios s'anirà incrementant.

El pavelló, a quatre passes de l'epicentre de la Biennal, serà, efectivament, el punt de partida. “Ni tan sols l'anomenem pavelló; l'hem rebatejat com a camp base. Serà l'espai d'acollida i punt d'informació dels visitants”, precisa Mery Cuesta. Ni de bon tros estarà buit, i el més rellevant és que tots els seus continguts respondran a un disseny fet amb criteris universals, és a dir, “aptes per a totes les diversitats físiques i intel·lectuals”, assenyala la comissària. Al camp base, es projectarà un documental sobre el procés que ha conduït al projecte i s'hi podrà adquirir un còmic tàctil amb dissenys en relleu creat per Max a partir d'un guió consensuat pels participants privats del sentit de la vista sota la direcció de Cuesta. I això no és tot. Des del moll que hi ha davant mateix del pavelló català es faran sortides en barca (la sampierota, l'embarcació de rem tradicional veneciana) dirigides per dues persones cegues. Aquestes excursions, gratuïtes, seran una altra manera d'assaborir una Venècia diferent.

Tot serà diferent en aquesta ocasió, la cinquena que Catalunya aprofita per defensar la seva excel·lència artística al prestigiós esdeveniment. “Hi durem un elogi de la diferència i de la diversitat”, conclou el conseller de Cultura, Santi Vila.