Fotografia i periodisme
Dosis de realitat
Els conflictes internacionals marquen l'edició del 2017 del World Press Photo, que ja es pot visitar al CCCB
“Ara mateix, mentre parlem, hi ha gent que es mor a l'aigua”, va dir Santi Palacios
A l'Amèrica del Sud, el virus del Zika comença a deixar rastres en les vides dels nouvinguts. A Cuba, Castro és encara viu per a molts ciutadans. Les bombes continuen explotant a l'Iraq i, obviament, no cal ni dir-ho, la guerra encara no s'ha acabat a Síria.
Un cop més, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es converteix en una finestra per a les escenes d'arreu gràcies al World Press Photo, el festival internacional de fotografia documental més important del món, presentat per la Fundació Photographic Social Vision.
La mostra, que es podrà veure fins al 5 de juny, arriba a Barcelona més aviat del que és habitual i converteix la capital catalana en una de les primeres a inaugurar-la. “El més important és portar l'actualitat quan toca”, afirma Silvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, respecte d'aquest avançament de la data.
Un món cruel
Un assassinat en directe és la fotografia guanyadora d'aquesta nova edició. Burhan Ozbilici ha guanyat el primer premi per Un assassinat a Turquia, la imatge que mostra el moment en què l'ambaixador rus a Ankara va ser assassinat durant la inauguració d'una exposició a la ciutat turca.
A la immensa i sovint opressora Mediterrània, dos germans que acaben de ser salvats ploren desconsoladament. La seva mare s'ha mort durant la ruta del Sàhara, abans d'arribar a la mar. “Ara mateix, mentre parlem, hi ha gent que intenta salvar la vida a l'aigua”, va dir Santi Palacios, l'autor de la fotografia que retrata aquesta història, mentre presentava la mostra a Barcelona.“Per fi, després de sis anys de guerra, la societat ha entès que Síria és un infern. Ara cal que entenguin que Nigèria, amb el conflicte de Boko Haram, també ho és”, va assegurar.
El World Press Photo, que acosta realitats que sovint queden lluny per a molts, fa un crit al fotoperiodisme de qualitat i representa una manera d'aturar-se davant la quantitat ingent d'informació i imatges que es produeixen i publiquen diàriament; una manera de donar lloc als conflictes polítics, als problemes del medi ambient i a la mobilitat humana forçada.
Un any molt violent
“Ha estat un any molt violent. El començament de l'exposició és dur, però aquesta és la realitat”, es va lamentar, també ahir, Paul Ruseler, el curador de l'exposició.
Entre les fotografies seleccionades, les imatges de runes, pols i ulls que emanen por i incertesa deixen en l'espectador la sensació que encara queden molts conflictes oberts als quals cal posar fi.