“Tenim una estranya sort”, diuen Els Amics de les Arts

Ja hauran fet alguns concerts abans, però demà Els Amics de les Arts presentaran oficialment el seu quart àlbum d'estudi, Un estrany poder (Sony), a les escales de la catedral de Girona, on avui també obrirà la gira Mishima, en tots dos casos dins del festival Strenes –que tancaran Els Amics– i amb les entrades exhaurides. Els Amics de les Arts també ompliran tres dies la sala Barts de Barcelona a principi de maig (Guitar BCN) i han exhaurit les localitats a les dues sessions que faran el 28 de maig al Festivalot , el festival familiar que ells mateixos organitzen a Girona. Eduard Costa, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret fa més d'una dècada que gaudeixen del suport d'un públic ampli i fidel, però amb Un estrany poder, produït per l'escocès Tony Doogan (Mogwai, Belle & Sebastian), han conquerit fins i tot la crítica menys receptiva fins ara. “Mai no ens ha obsessionat la idea que determinada crítica no ens tingués gaire en compte, però és maco que ara sí que ho faci”, diuen els músics. El més important és que en aquest disc han fet un pas de gegant creativament parlant (“A les noves cançons hi ha molt de múscul, per la dimensió sonora que hem assolit en aquest disc gràcies al Tony”) i que, en el seu cas, crítica i públic s'han posat d'acord: des dels primers singles, El seu gran hit i Les coses, la recepció del nou disc ha estat espectacular. “Tenim una estranya sort”, reconeixen, però no és sort, sinó una gran capacitat de treball, a dalt i a baix de l'escenari: “Els Amics són les cançons i també la connexió i l'empatia amb el públic. Com a fans, a nosaltres també ens agradaria poder parlar amb un músic després d'un concert o tenir un cert contacte amb ell a través de les xarxes. Només així aconsegueixes que la gent recomani la teva música als seus amics. Aquest és el millor màrqueting.”

L'opinió del públic és important: “Hem fet enquestes i la gent vol sentir el nou disc sencer en els concerts, però ha de quedar espai per a un bon grapat dels temes vells.” Demà a Girona, amb el sextet titular que completen Pol Cruells i Ramon Aragall, es notaran petits canvis a l'escenari –en Joan Enric per primer cop amb la guitarra elèctrica, en Dani envoltat de tres teclats, “com Nacho Cano”–, però a pesar de la producció internacional i de la dosi més elevada d'electrònica, seran Els Amics de sempre: “En Tony ens va dir que sobretot no canviéssim, que hem de ser sempre nosaltres al màxim i que la gent noti que tot el que fem és de veritat.”