Cultura

Santiago Segura

Actor

“Entenc els personatges perdedors”

Tres amics que havien format un grup musical es retroben després d'haver estat 25 anys distanciats; aquest és el punt de partida de Casi leyendas, una coproducció dirigida per l'argentí Gabriel Nesci, que va guanyar el premi a la millor comèdia en el recent BCN Film Fest. Santiago Segura és un dels protagonistes d'aquesta pel·lícula que s'estrena demà.

Com va entrar en aquest projecte nascut a l'Argentina?
Em va arribar el guió i em va semblar que estava molt ben escrit. M'agradava el fet que el meu personatge no és convencional, té síndrome d'Asperger, mai n'havia fet cap de semblant. A més, hi participava l'actor Diego Peretti, del qual soc fan sobretot arran de No sos vos, soy yo.
El director Gabriel Nesci ja va parlar de l'amor per la música en una altra comèdia generacional, ‘Días de vinilo'.
És un nostàlgic. Nesci és admirable, ha escrit el guió, ha dirigit la pel·lícula i ha composat totes les cançons, la música i la lletra, i també la música incidental. Viu en els seus vinils, i això es nota.
Com ha estat el fet d'interpretar algú amb síndrome d'Asperger?
És una responsabilitat, perquè hi ha molta gent que ho té i fins fa poc no es diagnosticava, simplement era el rar del grup. Viuen les emocions d'una manera diferent de la resta. El director em va demanar que no mirés als ulls dels altres actors; és el més fascinant d'aquesta feina, composar un personatge.
Fa una interpretació molt mesurada i naturalista.
M'agrada tota mena de comèdia, però fins ara he treballat menys aquest tipus de comèdia emotiva, que toca una mica la fibra. A Argentina hi havia espectadors amb el mocador.
Sí, si fos una pel·lícula nord-americana, es diria que és una ‘feel good movie'.
A mi també m'ho sembla. El director la volia portar a festivals però jo no ho veia, és massa feel good, massa bonica perquè agradi en els festivals. No és rara ni passa res de molt dramàtic; surts feliç del cine.
No és la primera vegada en la seva filmografia que parla d'aquests perdedors del món de l'espectacle.
El que és difícil en el món de l'espectacle és triomfar. Per a mi és senzill interpretar-los perquè, encara que he conegut l'èxit, entenc perfectament el que pots sentir quan no aconsegueixes el teu somni.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona