95 anys de lluita per la llibertat d'expressió
El 19 d'abril el PEN Català va fer 95 anys, “95 anys acompanyant el país en l'àmbit social i cultural”, va comentar ahir Carme Arenas, la seva presidenta. “L'objectiu del PEN és vetllar per la llibertat d'expressió en el món de l'escriptura, així com pels drets lingüístics, i cada vegada tenim problemes més greus en aquest sentit, fins i tot a prop nostre.” A l'hora de fer balanç, Arenas destaca una de les iniciatives més assenyalades del PEN Català, com és la Declaració dels Drets Lingüístics del 1996. “Ara tenim l'esperança que la Unesco aprovi els drets lingüístics com a drets fonamentals.”
Un altre dels programes capdavanters és el de l'escriptor refugiat, que es fa amb col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona. Es va posar en marxa el 2007 sota l'aixopluc de la xarxa Icorn, que actualment integren 50 ciutats, i ja s'han acollit cinc escriptors i intel·lectuals en perill als seus països. Al final de mes se'n va a Georgia l'escriptor Irakli Kakabadze, i ja s'està preparant el visat per a un nou refugiat. A més, el PEN convoca dos premis: Veu Lliure, que s'atorga a un escriptor que s'ha caracteritzat per la llibertat de la paraula, que es lliura a les illes Balears, i el premi de traducció, perquè “sense traductors no tindríem accés a la literatura universal.”
Per celebrar aquest aniversari, el PEN publicarà el volum 95 anys de diplomàcia cultural, elaborat per Joan Safont, que es presentarà a la tardor, i també engegarà un nou programa, aprovat recentment per la Comissió Europea. Es tracta d'Engage! Young Producers, que el PEN liderarà i Gemma Rodríguez dirigirà. “Bàsicament volem fomentar la participació de joves d'entre 15 i 17 anys a les activitats culturals, perquè fins ara no es tenen gaire presents a l'hora d'elaborar les programacions.”
Arenas va insistir que, a punt de fer cent anys, la prioritat del PEN és “mirar al futur”: “Volem treballar noves plataformes i formats i obrir el debat allà on cal.”
Ahir es va fer un dinar de presentació en què van participar escriptors com Maria Barbal, Ramon Solsona, Sebastià Benassar i el crític Àlex Broch, que va ser-ne el secretari general del 1971 al 1985: “Els PEN representen llengües, no estats, per això ha estat tan important a Catalunya per a la defensa del català.”
