Nou fresc de Pericot

Iago Pericot és un adolescent amb un cos de 87 anys. La Seca li acull Adam i Eva, una peça que li permet pensar en els personatges pintats, més que en la seva connotació religiosa. Pericot ha triat els dos quadres d'Albrecht Dürer, els d'Adam i Eva, i ha decidit insuflar-los vida. Aquests es despengen del quadre i prenen consciència del seu cos, del cos de l'altre, de la convivència i de la seva revolta, a partir d'unes pantalles que projecten conseqüències de l'egoisme de la societat actual. Ells interpel·len el públic i es qüestionen per la seva actitud. Un tercer personatge, el que els mira, vehicula les possibles argumentacions que faria la humanitat per justificar-se. “Qualsevol quadre no existeix si no hi ha algú que el mira”, sentencia el director.

Pericot, que ha exposat i té obra seva escampada per mig món, ha estudiat molt aquells dos personatges. Casa seva, plena de les seves obres, és un cementiri si no se'ls mira. Per això, va pensar que seria necessari donar vida als personatges dels quadres. I així va arribar el projecte d'Adam i Eva.

Per al director, Eva és valenta, mentre que Adam és més reprimit. Ho valora a partir de la mirada que Dürer va imposar a cada personatge (en dos quadres de les mateixes mides, però separats). Malcolm McCarthy és Adam. Adriana Segurado és Eva. I el tercer en discòrdia, Korrushkan, és Climent Sensada, que ja ha col·laborat en altres treballs de Pericot. L'obra s'ha anat construint a partir del treball d'assaig, disfrutant l'oportunitat de l'experimentació. Pericot s'imposa sempre una “alegria de fer” i l'escampa entre el seu equip. Pericot, de nou, es qüestiona el món actual posant un mirall a l'espectador, tot i que mai dona solucions. L'actriu denuncia que les imatges que es projecten a l'obra són “el món que vivim i no el qüestionem”. El to burleta però compromès de Pericot ha fet veure en el jove actor que interpreta Adam un camí de llibertat: el procés de creació ha estat fèrtil perquè el director sap escoltar les aportacions de l'equip i perquè Pericot “se sent lliure”.

Adam i Eva té una dramatúrgia que s'ha anat aprimant a escena (“han quedat les paraules que no feien nosa”, comenta l'autora Olga Parra). Ella ha anat veient com la idea abstracta anava prenent forma en els assaigs plasmant en matèria la imaginació visual de Pericot. Si el 2014 va signar La guillotina per fer catarsi de tant lladre de guant blanc sense imposar cap personatge, el 2010 també remetia a l'art més primari, La Venus de Willendorf. Ella, en veure en què s'havia convertit la cultura, decidia tornar als seus orígens. Assegura Pericot que, en l'última sessió al TNC, ell li va agafar la mà i van marxar junts pel passadís, davant l'astorament general.