Cultura

Cinema

“«Pàtria» és el primer film èpic sobre els nostres orígens”

La pel·lícula, dirigida per Joan Frank Charansonnet i protagonitzada per Miquel Sitjar, s'estrenarà el 9 de juny en 40 sales de tot Catalunya

La presentació tindrà lloc a l'Albèniz Plaça de Girona

Pàtria és el somni fet realitat de dos amics adolescents que en el seu dia es van conjurar a fer un “Braveheart a la catalana”. Un desig que s'ha materialitzat més de vint anys després, no sense esforç, implicació i molta passió, sobretot per part d'un actor, Miquel Sitjar, i un director i també intèrpret, Joan Frank Charansonnet. Precisament, aquest últim, artífex del guió de Pàtria juntament amb Pau Gener, és qui ja des de ben petit va quedar enlluernat per la llegenda d'Otger Cataló –considerat el Pare de la Pàtria–, que la seva àvia li explicava tot sovint a recés de la llar de foc de la seva casa natal a la vall de Santa Creu quan tan sols era un infant.

Amb aquelles històries ben presents de tradició oral, que evocaven la mitologia al voltant d'un cavaller got que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns i al qual s'atribueix la fundació del nom de la nació, Charansonnet sempre s'havia preguntat: “I per què els catalans no podríem disfrutar d'una pel·lícula èpica sobre els nostres orígens?” Sobretot li revenia al cap mentre disfrutava com a espectador veient pel·lícules del gènere com ara Excalibur (1981) o, més tard, l'esmentada Braveheart (1995). Però va ser encara més arran de l'esclat de l'actual procés sobiranista i la creixent voluntat de la ciutadania d'enorgullir-se de ser catalans i manifestar la seva llibertat com a poble, quan Charansonnet va decidir llançar-se a l'aventura i rodar Pàtria. La llegenda d'Otger Cataló i els 9 barons de la fama. Un film tan èpic com el mateix procés de producció, rodatge i, ja no diguem, de distribució d'un film que, malgrat que no ha tingut subvencions públiques, s'estrenarà el 9 de juny en més de 40 sales de tot Catalunya.

“Som aquí gràcies a la implicació de tots plegats: des dels actors fins a l'equip tècnic, a la col·laboració de petits patrocinadors, inversors privats i tots aquells ajuntaments o entitats que, com el moviment popular que recull la pel·lícula i que va permetre portar a terme un somni, han permès tirar endavant el projecte. A més dels crèdits bancaris!”, subratlla Charansonnet.

El resultat és una pel·lícula de cinema èpic que inclou escenes d'amor, desamor, cavalleresques amb algun apunt fantàstic, com avança el director, que té com a protagonista una dona d'aigua. L'actor protagonista, Miquel Sitjar, destaca sobre el seu personatge que s'hi sent identificat: “Com ell, jo també soc un idealista”, diu. A més, explica que, a banda del component heroic, li ha agradat poder atorgar-li una vessant més humana, com s'aprecia en el darrer tram de la història. Per encarnar-lo Sitjar s'ha hagut de preparar físicament durant diverses setmanes per aprendre a muntar a cavall i a moure's amb naturalitat duent una armadura real que pesa més de 50 quilos. “Muntat a sobre del cavall!”, com bé destaca.

Protagonitzada per Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Boris Ruiz, Miquel Gelabert i Alí el Aziz, la pel·lícula també ha incorporat un equip d'uns 400 figurants per recrear les escenes més espectaculars del film. Segons Joan Charanosonnet, l'èpica està assegurada, però el director adverteix, per a aquells que estan acostumats a grans batalles amb milers de soldats reproduïts digitalment, que “aquí s'ha prescindit del croma i s'ha apostat més per l'aspecte físic i per una major versemblança històrica, en una època on els enfrontaments eren entre escamots i no pas entre grans exèrcits”.

Estrena i presentació

Després de la preestrena a Madrid, al Festival de Niça i al FIC-CAT, a les comarques gironines Pàtria es podrà veure el 9 de juny als cinemes Albèniz Plaça de Girona (on el director la presentarà a les 20.45 h), així com a Roses, Figueres, Olot, Palamós, Lloret de Mar i Ripoll.

La llegenda d'Otger Cataló

Segons la llegenda, Otger Cataló va ser l'únic supervivent de l'escomesa sarraïna al segle VIII. Malferit i amagat al Pirineu, protegint-se en una tenda feta amb pell de cabra i amb l'afecte d'un gos llebrer que li llepava les ferides, amb el temps va recuperar el vigor. Aleshores va ser quan va fer sonar un corn per cridar tots els cristians fidels que volguessin anar a la lluita. Nou cavallers, els Nou Barons de la Fama, el van seguir a la reconquesta dels territoris del poder sarraí. El primer cop que apareix la llegenda és en l'obra de mossèn Pere Tomic (1438).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.