Un Miralda vist des de l'exterior

“No es ben bé una exposició de Miralda, és un Miralda vist des de fora i això ens permet entrar en més profunditat en la seva obra. Poder captar un segon nivell de lectura.” Qui diu això és Enric Franch, que des de avui fins a principis de setembre fa una proposta d'interpretació de l'obra de Miralda a la Fundació Suñol de Barcelona. “He intentat aprofundir en la mirada de l'artista, que va molt més enllà de la banalització que sovint se li atribueix, potser pel fet que treballa amb elements molt del nostre entorn habitual i quotidià.” Franch creu que, més enllà de l'obvietat anecdòtica, la mirada de Miralda permet visualitzar “els mecanismes de construcció del món i la cultura”. I en una doble pirueta també descobreix “el trànsit en la construcció i trasllat del món antic al modern”.

Per arribar a aquests resultats, l'estratègia de Franch ha estat confrontar obres de diferents etapes allunyades en el temps. Pel director de la Fundació Suñol, Sergi Aguilar, “la vocació d'una sèrie d'exposicions que hem plantejat és agafar peces del context dels inicis dels artistes i treballs realitzats en els darrers anys”. En aquest sentit, la mostra Camins encontrats: Miralda 1977 i 2015 presenta en primer lloc uns vídeos que tenen molt a veure amb els processos de ritualització, com ara Gran consagración, del 1977, en què es mostra una festa religiosa de l'Índia que se celebra cada dotze anys per venerar la figura de siddha Bahuali. Aquesta mirada oriental contrasta amb la visió que ofereix dels Estats Units, en què l'opulència que sol mostrar l'artista amb les composicions alimentàries es transforma en un banquet humà que enfronta a l'estadi John F. Kennedy membres de l'armada i la marina americana en un partit de futbol americà. Com a contrapunt d'aquestes obres dels setanta, Miralda mostra l'obra 46 ossos de la sèrie Food Cultura Museum, que es va presentar a Madrid el 2015. Per l'artista aquesta confrontació d'obres “remet a la contraposició de dos mons; el d'abans, amb una història amb seqüències integrades i més global, i el món d'ara, més fragmentari”.

Entre altres peces exposades també es pot contemplar Lest für Leda , un vídeo que recull una performance realitzada a la Documenta 6, a Kassel, l'any 1977, en què Miralda jugava amb elements del passat i del present.