Meravellós Haynes

Todd Haynes ha tornat a Canes dos anys després de dur-hi Carol, obra mestra que va començar a ser menystinguda pel jurat aleshores presidit pels germans Coen, però que perdura en la nostra memòria com la història d'amor més bellament filmada dels últims anys. El talent visual i per a la posada en escena del cineasta nord-americà va fer ahir que tornéssim a meravellar-nos, a creure que el cinema és un art per la bellesa i fins i tot va fer possible que els assistents a la projecció matinal de dos quarts de nou oblidéssim les retencions a l'entrada a causa de les mesures extremes de seguretat. Arribant al Palau abans de les 8 i no havent pogut entrar fins cinc minut abans de l'hora anunciada, aquesta cronista confessa que estava desassossegada just abans de la projecció, però les imatges de Haynes van tenir un efecte balsàmic. I és així que se'm va fer present una frase d'El ventall de Lady Windermere, d'Oscar Wilde, citada a Wonderstruck: “Tots vivim a les clavegueres, però alguns mirem a les estrelles.” Haynes fa mirar-les.

Wondestruck adapta el llibre homònim (en català, Meravelles) de Brian Selznick, a la vegada autor del guió i també de La invenció d'Hugo Cabret, en què s'alternen dues històries que finalment conflueixen. Una, dibuixada, està ambientada l'any 1927 i està protagonitzada per una nena sordmuda que, escapant-se de la casa on està confinada, va a Nova York a la recerca de la mare, una estrella de l'aleshores encara cinema silent. L'altra, escrita, està datada l'any 1977 i un nen orfe que, acabant-se a més de quedar sord a conseqüència d'un llamp, viatja també a Nova York, buscant el seu pare, que mai no ha conegut, amb la pista d'un llibre i d'una nota que el remet a una llibreria. Les dues històries van alternant-se creant-se paral·lelismes amb motius temàtics i visuals. El film de Haynes manté l'estructura del llibre, del qual, més enllà dels elements narratius, els objectes i altres elements decoratius (com ara una maqueta gegant de Nova York i les sales del Museu Amèrica d'Història Natural ubicat a la mateixa ciutat) per realitzar una ambientació prodigiosa de les dues èpoques (potser sobretot la dels anys 70 en una part que és en colors i sonora, mentre que l'altra, il·luminada per la presència de la nena Millicent Simmonds, és muda i en blanc i negre) que reflecteix el talent visual d'un cineasta excepcional, que en aquesta pel·lícula canvia de registre, tot i que hi palpita el melodrama que ha sovintejat duent-lo a una revisió des de la modernitat.

La meravella de Wonderstruck, plena de sensibilitat i d'idees visuals, l'ha fet possible bona part de l'equip de Todd Haynes: el fotògraf Ed Lanchmann, la productora Christine Vachon, la dissenyadora Sandy Powell, el muntador Affonso Goçalves, el músic Carter Burwell i l'actriu Julianne Moore, la qual interpreta un doble paper en la seva quarta col·laboració amb el cineasta. El film es va projectar a concurs, on també va presentar-se el del rus Andrey Zvyagintsev, Nelyubov, a les antípodes de la moral lluminosa de Haynes. El també director de Leviathan mostra una nova visió desoladora de la Rússia contemporània en què totes les relacions personals semblen corruptes. De fet, el títol de la pel·lícula pot traduir-se com a Falta d'amor i també té en el seu centre un nen, però absent. Un nen mal estimat per uns pares separats que desapareix provocant una recerca per llocs inhòspits que Zvyagintsev filma de manera poderosa en una hora final que eleva el film, tot i que només mira les clavegueres.