Cultura

Joan Isaac

CANTAUTOR

“Se m'ha xiulat a Màlaga en dir «el meu país»”

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) canta a l'amor des de la serenitat que s'obté amb el pas del temps a Manual d'amor, el seu disc número 19 i el primer amb cançons noves des del 2011. Amb arranjaments d'Antoni-Olaf Sabater, Josep Traver, Conrad Setó i Walter Porro, el disc posa de nou al descobert la influència italiana i francesa de l'autor d'A Margalida i, tot citant Baudelaire, conclou que l'amor és “l'anhel de sortir d'un mateix”.

Adverteix, en el llibret del disc, que cantar a l'amor no és fàcil. I necessari?
Imprescindible, en els temps que corren. El món cada vegada és més lleig i brut, dominat per personatges esperpèntics. I l'únic que pot salvar-lo una mica són la cultura i l'amor, en l'ampli sentit de la paraula: amor als projectes, als fills, als amics... Sense això estem abocats cada vegada més a un món violent i superficial.
Quina idea es té de l'amor, amb 63 anys?
Quan en tens vint, el concepte d'amor és molt primari. És una sensació molt egoista en què l'important ets tu i allò que et passa. Quan et fas gran, però, això canvia. T'adones de la importància de saber captar la immediatesa del moment i poder sortir d'un mateix per donar-se a alguna persona, projecte, utopia... Amb 63 anys, d'altra banda, també aprens a entendre que res és tan tràgic ni res tan meravellós.
En el disc hi ha una cançó, ‘Per què?', en la qual juga amb frases molt recordades de Raimon, Serrat o Sisa.
Sí, perquè són frases que tornen a ser molt necessàries. Qualsevol nit pot sortir el sol, per exemple, és d'una gran potència, així com també allò que deia en Paco [Ibáñez] de cavalcar “fins a enterrar-los en el mar”. És necessari reconvertir aquestes frases i adaptar-les al món actual, perquè trobo que, en les generacions joves, hi ha un acomodament en molts aspectes. I això que, per tirar endavant, aquesta generació les està passant magres.
Els falten proclames com aquestes, als músics joves d'avui?
Des del meu punt de vista, que és el d'un cantant i escriptor de cançons d'un gènere molt concret anomenat cançó d'autor, penso que hi ha una certa superficialitat en els textos. Potser és perquè jo vinc d'una generació en què, això, tenia una importància cabdal, però crec que, malgrat que la festa i la ballaruga estiguin molt bé, hi ha d'haver espai per a les cançons que s'han escrit, també, per ser llegides. M'agraden, en aquest sentit, el que fan Roger Mas, Eduard Canimas, Adrià Puntí, David Carabén...
Quins retrets i quins reconeixements fa a la seva generació?
Pertanyo a una generació que va viure els finals del franquisme i la Transició, amb una explosió d'alegria i llibertat que ens va marcar. Som una generació de somiadors, de lluitadors, de gent –molta– que fins i tot hi va deixar la vida. Hem viscut entre la por i la llibertat, i això marca molt. És cert que, bona part d'aquesta es va acomodar buscant un estatus econòmic i un reconeixement social, però encara hi ha uns quants freakies a qui el somni del Maig del 68 encara ens ronda pel cap.
I el somni de fer un país nou?
Hi crec molt. No vull formar part d'un país que condecora les verges i menysprea les cultures perifèriques des del neofranquisme més rotund, però tampoc vull pertànyer-ne a cap d'ex-presidents lladres. Cal, doncs, construir un país des de la neteja absoluta, amb tot el que això comporta. D'altra banda jo soc independentista per convicció, però penso que no s'ha explicat gaire bé com ho hem de fer, això. Que passarà amb la Seguretat Social? M'arribarà cap carta d'Hisenda si canvio el lloc on pago els impostos? I les pensions, les cobrarem? Si donéssim algunes pautes, en aquest sentit, crec que molts indecisos potser s'hi convertirien. En tot cas, és evident que alguna cosa ha de canviar. Ho he experimentat últimament anant a cantar a l'Estat espanyol, on la bel·ligerància és molt gran. Hi ha una manipulació tan gran que et quedes acollonit.
Què li ha passat?
En un homenatge a l'Aute l'altre dia a Màlaga [Isaac va compartir amb Ismael Serrano i Rozalén la xerrada concert Aute en la voz de sus amigos, el 14 de març passat]. Vaig cantar Aute en català, la qual cosa ja havia fet en un disc amb ell i... ostres! En un moment de la conversa que teníem amb l'Ismael i la Rozalén vaig dir que estava molt orgullós que Aute hagués cantat en la llengua del meu país i, tan bon punt vaig dir “el meu país”, se'm va xiular.
Un homenatge a Aute no semblava, ‘a priori', terreny hostil.
És molt greu. Et preguntes: “Però què carai està passant? Estic aquí parlant de Luis Eduardo Aute, no de Bertín Osborne!” Que en un teatre se sentin xiulets per haver dit “el meu país” et fa adonar que cal fotre aviat el camp.
Han tastat, però, una altra Espanya, cantautors com vostè.
Als anys 70, quan en Ramon [Muntaner], la Marina [Rossell] i jo fèiem discos, anàvem a fer promoció a Madrid i hi presentàvem els nostres discos en català. A l'Ismael Serrano, l'altre dia, li deia: “Tens la gran sort que, fent un disc en castellà, pots venir a Barcelona a presentar-lo i, jo, fent-lo en català, he deixat de poder anar a Valladolid o a Zamora.” Davant aquesta imposició monolítica de la unitat més val marxar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cinema
oscars

'Abracadabra', '1898. Los últimos de Filipinas' i 'Estiu 1993', pel·lícules precandidates als Oscar

La candidata definitiva per representar el cinema espanyol en la categoria de millor film de parla no anglesa s’anunciarà el proper 7 de setembre

Madrid
 
museus
vaga

La vaga de Ciut’art tanca museus emblemàtics a Barcelona

barcelona
 
Sarah Chang
Violinista

“Vivaldi és perdurable”

Sant feliu de guíxols
 
la videoteca

Tom Cruise es lesiona en el rodatge d’una escena d’acció de Missió Impossible 6

BARCELONA
 
gastronomia
novetat editorial

Ester Marcos Jordà publica el llibre ‘La cuina de la néta’

figueres
 
música
concert

Burruezo & Medievalia Camerata, avui a l’Escala

l’escala
 

Museus, tancats per vaga

barcelona
 
crònica
concert

Despertant el poeta Halley

Sant Feliu de Guíxols
 
la crònica

L’èxit de la vida de Pau Donés