Un sant amb llicència

Roger Moore, el Bond que va substituir Sean Connery, el Bond més genuí –amb l'incident pel mig de l'aparició de George Lazenby, el Bond més efímer– va morir ahir a Suïssa després de lliurar una forta batalla contra el càncer que tenia des de no feia gaire. L'actor britànic tenia 89 anys i serà enterrat a Mònaco en una cerimònia que per desig de l'actor serà privada.

Tot i que hi ha un ampli sector del públic que el coneix per haver interpretat James Bond en una etapa en què la franquícia va potenciar el caràcter fantàstic de la sèrie Bond, Roger Moore havia realitzat una intensa carrera com a actor. Va començar a treballar al cinema després d'haver intentat ser dibuixant de còmics i model. No li faltava bona planta. Va fer teatre i ràdio, i va participar a Marco Antonio y Cleopatra (1945) interpretant un centurió i era un jove ben atractiu a La última vez que vi París (1945), un film de Richard Brooks amb Elizabeth Taylor, Van Johnson i Walter Pidgeon. Però va ser a la televisió on va trobar l'espai interpretatiu que li donaria fama. A finals dels anys cinquanta protagonitzaria les aventures de l'heroi medieval Ivanhoe, basades en l'obra de Walter Scott. Però, ja als seixanta, la fama li arribaria interpretant Simon Templar, El Sant, basat en les novel·les de Leslie Charteris. El Sant era originalment un lladre, però a la sèrie es transformaria en un seductor i glamurós investigador que se situava sempre en el terreny fronterer de la llei i la delinqüència. A l'Estat espanyol va ser un dels actors i personatges de televisió de més èxit de tots els seixanta. Un èxit que ja no seria el mateix quan van arribar els setanta, en què va protagonitzar la sèrie Los Persuasores. Però, tot i així, Roger Moore, que interpretava l'elegant Lord Brett Sinclair, seguia tenint atractiu. Una atracció que es va amplificar en formar parella amb Tony Curtis, que interpretava Danny Wilde, un personatge criat al Bronx que acabava convertint-se en un magnat del petroli. Els dos actors formaven una antagònica però eficaç parella. S'havien conegut a la presó però un jutge els treia de la garjola perquè col·laboressin amb el govern a desxifrar misteris.

El 1973, amb Vive y deja morir, de Guy Hamilton –amb un inoblidable tema principal a càrrec de Paul McCartney i Wings– es va incorporar a la sèrie Bond com a substitut de Sean Connery. En comparació amb la ruda virilitat de Connery, Moore va aportar una imatge més irònica i elegant, amb menys violència i més sentit de l'humor; un 007 dandi, flegmàtic i seductor, d'aire aristocràtic, probablement més tou i per a tota la família. Després van venir El hombre de la pistola de oro (1974) i la que possiblement seria la millor de les seves pel·lícules de la sèrie, La espía que me amó (1977), amb l'esposa de Ringo Starr, Barbara Bach, com a noia Bond i Richard Kiel en el paper del memorable sequaç Tauró, un assassí gegant i amb dents d'acer.

Moonraker (1979), que en part transcorria a l'espai, ja va incorporar elements de ciència-ficció que recollien l'èxit de La guerra de les galàxies.

Les posteriors pel·lícules de James Bond protagonitzades per Moore –Sólo para tus ojos (1981), Octopussy (1983) i Panorama para matar (1985) ja van ser progressivament autoparòdiques i crepusculars, en part perquè l'edat de l'actor es prestava a l'autoironia conscient i juganera. Amb 58 anys, finalment, va deixar el personatge creat per Ian Fleming i el va substituir el shakesperià Timothy Dalton, que va voler recuperar la sequedat de Connery.

Paral·lelament a la sèrie Bond, Moore va intervenir sobretot en pel·lícules bèl·liques i d'acció tallades per un patró similar, com ara Gritar al diablo (1976), Patos salvajes (1978), Evasión en Atenea (1979), Rescate en el Mar del Norte (1980) i Lobos marinos (1980). Moore també va interpretar una altra icona de la cultura popular, Sherlock Holmes, a la tv movie Sherlock Holmes en Nueva York (1976) i va intervenir en una altra popular saga nascuda als anys seixanta a La maldición de la Pantera Rosa (1983). Des de feia anys, l'actor ja estava retirat del món del cinema i es dedicava a tasques humanitàries, tot i que havia posat la veu a algunes pel·lícules.