Metàfora d’Europa

“Bèlgica és un microcosmos que simbolitza els grans problemes d’Europa”, afirma la cineasta nord-americana establerta en aquest país Jessica Woodworth. Juntament amb el seu marit, Peter Brosens, han escrit i dirigit El rey de los belgas, una comèdia sobre un accidentat viatge per Europa del monarca de Bèlgica, un país tan o més complicat que Catalunya, segons explica la cineasta en conversa telefònica. “Tenim tres llengües oficials; a més del francès i flamenc hi ha l’alemany, i hi ha una falta de comunicació entre les diferents comunitats que és, per mi, la tragèdia de Bèlgica, i segurament també d’Europa.”

El rei Nicolau III, interpretat per Peter van den Begin, fa una visita oficial a Istanbul que és interrompuda per dos importants esdeveniments: un de polític (Valònia, la regió francòfona de Bèlgica, proclama la independència) i un de natural (una tempesta solar fa suspendre tots els vols). Nicolau, els seus assistents més propers i un cineasta britànic que roda un documental sobre el monarca emprenen una accidentada odissea pels Balcans per intentar arribar a Brussel·les. El protocol dóna pas a la lluita per superar tota mena d’obstacles, en un viatge per Europa (Bulgària, Sèrbia, Albània...) filmat amb molt humor.

“Bèlgica i Europa són plens de contradiccions”, afirma la cineasta, que considera l’humor com “l’arma més poderosa, la millor defensa i la millor eina per unir la gent”. “Davant de la tragèdia, les catàstrofes... la gent busca refugi en la ironia, l’empatia, l’afecte i el reconeixement que som tots molt petits i humils a la gran fotografia del món.”

El film fa un retrat humà i amable de Nicolau III. “No vam fer aquest film amb un esperit monàrquic”, assegura la directora. “No estem ni a favor ni en contra de la monarquia. Jo trobo les monarquies cares i antiquades, però la monarquia belga té una funció important: ajuda a mantenir unides les diferents comunitats. No és una monarquia exuberant, exagerada, com la britànica. També funcions de tipus econòmic, ajuda les empreses belgues, i això és bo.”

Posar els protagonistes en situacions on les rígides normes de comportament que han de seguir no serveixen és una font inesgotable de gags. “El protocol no va en contra de l’autenticitat –opina Jessica Woodworth–, en realitat diu molt de la naturalesa humana. A la pel·lícula és un personatge invisible, però molt present. El comportament dels que envolten el rei realment és fascinant. És un artifici basat en la tradició que provoca un comportament robòtic. Però la natura humana va més enllà del protocol, i aquestes conductes poden estavellar-se amb qualsevol entrebanc.”Alguns elements argumentals d’El rey de los belgas recorden pel·lícules com Argo o Ningú no és perfecte. Jessica Woodworth assegura que no va tenir altres pel·lícules en ment: “La veritable inspiració va ser la vida real. A Bèlgica vam estar 580 dies sense govern a Bèlgica, entre el 2010 i el 2011, la situació va resultar bastant absurda. La ruta que segueix el rei i el seu seguici és una ruta real de refugiats que surt des de Turquia. Moltes coses que surten a la pel·lícula es basen en coses de debò que t’hi trobes.”