Retratar el pare
La catalana Laura Ferrés guanya el premi Leica Discovery al millor curt de la Setmana de la Crítica del Festival de Canes amb ‘Los desheredados’
“Continuaré filmant gent gran perquè em sembla més interessant, amb misteri”
Amb el curt Los desheredados, seleccionat a la Setmana de la Crítica, la jove directora Laura Ferrés no només aporta l’única participació catalana (i de l’Estat espanyol) a la programació del Festival de Canes, sinó que hi ha guanyat el premi Leica Discovery en una decisió unànime del jurat. Aquest ha valorat l’originalitat de la proposta i el fet que s’hi barreja documental i ficció sense que resulti forçat el relat amb el qual la cineasta retrata el seu pare, Pere Ferrés, en una situació difícil arran de la crisi que el durà a tancar una petita empresa familiar de transports. Tot i les dificultats del pare, Freixes creu que ha fet una pel·lícula sobre la dignitat en l’adversitat. “Crec que és un moment en què cal mostrar personatges forts, dignes, per mantenir viva l’esperança”, va afirmar en una conversa mantinguda ahir a la terrassa d’una platja.
És la primera vegada que Laura Ferrés ha estat al Festival de Canes i està sorpresa davant del que hi ha viscut amb emoció i una mica d’estrès: “Aquesta és una pel·lícula humil realitzada amb pocs recursos que ha fet que estigui enmig de tot aquest glamur. En fi, no puc estar més que contenta perquè el curt ha sigut rebut d’una manera molt generosa i fins i tot entusiasta.” Hi afegeix que no podia trobar millor lloc per a Los desheredados que la Setmana de la Crítica perquè és una secció que dona importància als curtmetratges i que, a més, està concebuda en part per donar suport i fer visibles nous talents.
Ferrés, de 28 anys, va estudiar a l’ESCAC i comenta que li diuen que sembla interessada a fer cinema d’una manera aliena als que s’han format en aquesta escola. “Però em consta que no tothom que hi estudia vol fer cinema comercial”, apunta. Sobre els seus referents, explica que, pel que fa a Los desheredados, ha tingut present l’esperit del cinema de Kaurismäki amb els seus dignes personatges de les classes populars i el seu particular sentit de l’humor. Hi afegeix que també va pensar en el portuguès Pedro Costa, sobretot pel que fa al tractament formal de la llum.
Aquest és el seu segon curt. El primer és una ficció, A perro flaco, amb joves que també pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. “Si ara he retratat el meu pare és perquè veia en ell un personatge que, amb el seu sentit de l’humor, feia possible moments còmics en una situació dramàtica que no és aliena a molta gent de la meva generació. Però, de fet, crec que continuaré filmant gent gran perquè em sembla més interessant. La gent jove té menys misteri”, comenta Ferrés, que, és clar, voldria fer un llarg.
Ozon juga amb un ‘thriller’ psicològic
François Ozon, director juganer que aborda tota mena de gèneres des d’una postmodernitat vampira, ha dut a Canes un thriller psicològic amb empremtes de Hitchcock, Brian de Palma, Polanski i fins Verhoeven, cineastes que no són aliens al tema del doble que s’anuncia amb el títol de L’amant double. La protagonista del film és una jove (Marine Vatch, bella actriu a la qual va descobrir Joven y bonita) que, vivint angoixada i amb un malestar a l’estómac, visita un psicoanalista, del qual s’enamora. Sembla que li arriba la felicitat, però, revé el malestar quan suposadament descobreix que el psicoanalista (Jérémie Reiner) té un germà bessó que amaga: una projecció mental. Tot és un joc d’enganys a l’espectador. Ozon és hàbil, filma amb estil, però es lliura a la truculència del gènere afegint-hi una càrrega eròtica que demostra el seu poc respecte pel cos de la dona, que aquest cineasta voyeur filma de manera fragmentada: plans de vagines que s’associen a boques i ulls. L’altra pel·lícula presentada ahir a la secció oficial competitiva la signa el cineasta alemany d’origen turc Fatih Akin: Aus dem Nichts (Dins del fos), en què la seva protagonista absoluta (Diane Kruger) perd el seu marit (d’origen turc) i el seu fill en un atemptat comès per una parella de neonazis. El film és molt pla i també moralment irresponsable amb la decisió venjativa i autoimmoladora que adopta la protagonista.
