Tony Oursler
Artista multimèdia, que exposa a CaixaForum Barcelona
“Jo volia pintar com Dalí”
-
Tony Oursler recrea les seves imatges de fantasmes, davant dels fotògrafs, dins de la instal·lació ‘L7-L5’, una reflexió sobre els ovnis i la ciència-ficció. A ‘Imponderable’, recrea fets familiars i parla sobre qui té l’autoritat en els sistemes de creences, en un film que adopta tècniques de l’il·lusionisme amb alta tecnologia en 5D. Tota una experiència ALBERT SALAMÉ. -
Imatge d'un vÍdeo d'Esther Ferrer ORIOL DURAN.
Tony Oursler (Nova York, 1957) ha explorat al llarg de tota la seva trajectòria els límits del videoart i la imatge en moviment portant-los molt més enllà dels marcs dels monitors i de les pantalles. La seva obra integra vídeo, escultura i performance. Ara es pot veure un bon exemple del seu treball a CaixaForum Barcelona, que exposa dues grans instal·lacions, d’èpoques ben diferents: L7-L5, una obra del 1984, adquirida per La Caixa, i una reflexió al voltant dels ovnis i la ciència-ficció; i Imponderable, última gran creació de l’artista, un llargmetratge d’hora i mitja, dins del festival Loop.
El gest del malestar, a la fira Loop
Gabriel Rolt, de pare holandès i mare catalana, va néixer a Barcelona però des dels 14 anys que no hi viu (ara voreja la quarantena). El 2006 va obrir una galeria a Amsterdam, la ciutat on es va formar, i l’any passat va debutar a la fira de videoart Loop. A part de fer-li una il·lusió tremenda perquè tornava al seu paisatge d’infantesa, no li va pas anar malament: “Durant els dies de la fira no vaig vendre res, però vaig fer el contacte amb quatre col·leccionistes que em van comprar obres al llarg de l’any. Un d’ells, per cert, era holandès.” Coses del món global.
Aquest any, Rolt ha repetit a Loop amb un treball de l’artista Aukje Dekker, Dead Pan Busted, que reinterpreta el cèlebre gag de Buster Keaton a L’heroi del riu, quan li cau la façana d’una casa a sobre (sense ni despentinar-lo), tot recuperant també la imitació que ja en va fer el reputat videoartista i cineasta Steve McQueen a finals dels anys noranta a Deadpan. Dekker deixa de banda la comèdia keatoniana i converteix l’ensorrament de l’edifici (que sí que li toca el cos) en un moment de gran tensió. El gest de la seva cara delata la intensitat dramàtica d’aquest desafiament a la mort.
El món trontolla i en aquesta quinzena edició de Loop, que va tenir lloc ahir i abans-d’ahir a l’hotel Catalonia Ramblas, els gestos d’insurrecció i incomoditat amb l’estat de les coses eren nombrosos en moltes de les 45 videocreacions que s’hi han projectat. A Extrañeza, desprecio, dolor y un largo etc, en què una immensa Esther Ferrer (a la fotografia), de la mà de la galeria Àngels Barcelona, ofereix un catàleg de gestos facials (sense pronunciar cap paraula) que expressen tota mena de malestars. O a Touch and go, de Cristina Lucas, representada per la galeria Juana de Aizpuru de Madrid, amb tot de nonagenaris sindicalistes de Liverpool llançant pedres als vidres de les fàbriques abandonades per culpa de la deslocalització industrial. L’altra cara del món global.
