Un nou film pertorbador

L’escriptora Delphine de Vigan va tenir un enorme èxit amb Res no s’oposa a la nit, novel·la publicada el 2011 centrada en la seva mare, una dona extremadament vulnerable amb qui van emergint els secrets tèrbols de la família. La seva següent novel·la, Basat en una història real, narra el bloqueig creatiu desprès de l’èxit, el seu estat de fragilitat i la relació amb una dona (Elle) que se li apareix com una figura salvífica, però que va desenvolupant una actitud invasora, possessiva, vampírica.

Tanmateix, tot i el títol, el relat presenta moltes ambigüitats en els límits incerts entre l’experiència real i la seva ficcionalització. A més, l’ambigüitat així mateix hi és en el fet que l’escriptora també estableix una relació vampírica, depredadora, en la mesura que Elle es converteix en la matèria del seu nou llibre. Amb aquests elements torbadors no es fa estrany l’interès d’un cineasta com Roman Polanski, que, a D’après une histoire vraie i amb un guió d’Olivier Assayas, fa una adaptació poderosa de l’última novel·la de Delphine de Vigan.

Polanski, que tant ha explorat en atmosferes claustrofòbiques i en la confusió entre el real i l’imaginari, manté intacta la seva capacitat d’inquietar. També la seva elegància visual i el seu ritme narratiu. Amb un duel interpretatiu d’altura entre Emmanuelle Seigner (Delphine), l’esposa del cineasta, i Eva Green (Elle), D’après une histoire vraie va elevar, ahir, el nivell de la secció oficial, però fora de concurs, on es va presentar el nou film de l’escocès Lynne Ramsay, You Were Never Really Here (Mai no vas ser realment aquí), un nou cop de puny a l’espectador. Ramsey, amb una voluntat d’estil que cau en l’amanerament, pretén una immersió en una atmosfera corrupta i violenta. El seu protagonista (Joaquim Phoenix) és un venjador torturat i brutal que emprèn la recerca de la desapareguda filla d’un senador.

Un nou film sòrdid i efectista que s’afegeix a la llista presentada en una decebedora secció oficial, de què el jurat presidit per Pedro Almodóvar anunciarà avui el palmarès. Resulta una incògnita quina pot ser la Palma d’Or. Aquesta cronista, en tot cas, es decantaria per dues propostes amb una moral generosa i favorables a la vida: 120 Battements par minute, amb què Robin Campillo reconstrueix les accions del moviment Act-Up-Paris per conscienciar sobre la sida, i Wonderstruck, una celebració del cinema a càrrec de Todd Haynes, que així podria recollir el premi que, inexplicablement, no va rebre fa dos anys per Carol.