Cultura

Cultura

Vida i història s’entrellacen en l’Univers Yourcenar

L’Aula d’Humanitats i la Casa de Cultura de Girona dediquen una setmana literària a l’autora de ‘Memòries d’Adrià

El cicle comença el 7 de juny amb la clàssica tertúlia gastronòmica a La Mercè

La gent que s’ha pres el seu temps per llegir Marguerite Yourcenar detesta aquests anuncis de quiosc que la continuen promocionant com “la gran dama de la novel·la històrica” i reduint-la a un sol llibre, preciós, que té tant de relat històric com l’Odissea d’Homer de curset de navegació. Ningú no ha llegit mai La transformació de Kafka perquè sentís interès per l’entomologia. Ningú no hauria de llegir Memòries d’Adrià pensant que sabrà alguna cosa més de la Roma imperial i del seu emperador més humanista, sinó sobre l’amor, l’amistat, la traïció, el dubte, la por o l’exasperant lentitud de la mort. Entrar en l’univers de Yourcenar, com el que proposen del 7 al 15 de juny La Mercè, la Casa de Cultura, el Museu del Cinema, les biblioteques públiques de Girona i Salt i les llibreries 22 i Linguae, és un exercici constant de rememoració: el temps, és sempre el tema, aquesta excavació obsessiva de les capes profundes de la vida que emparenta la seva prosa amb la paciència narrativa de Proust.

Potser perquè costava de pronunciar un cognom que encara no era gens familiar per als lectors espanyols, la primera traducció de Memòries d’Adrià al castellà, el 1955, va passar quasi desapercebuda. I això que el traductor era Julio Cortázar. L’edició provenia, com tantes altres en la postguerra, del mercat sud-americà, però això no explica per què els seus llibres van continuar sent una espècie de raresa per a iniciats fins ben bé el 1980, quan va convertir-se en la primera dona que ingressava a l’Acadèmia Francesa i llavors sí, els lectors van acostumar-se al seu nom i, sobretot, a aquella mirada afilada capaç de posar de genolls tot un emperador perquè semblés tan vulnerable com qualsevol de nosaltres. Havien hagut de passar, però, trenta anys des de la seva primera edició en francès perquè Memòries d’Adrià finalment fos publicada sense la mediació de la rica indústria editorial d’ultramar i conservant la versió insuperable de Cortázar. En català, encara tardaríem un any més a disposar de la primera, el 1983 i a cura de Jaume Creus. Des d’aquella tardana operació de descoberta, que va convertir-la en un fenomen editorial, Marguerite Yourcenar ha continuat sent present a llibreries i biblioteques, però d’una manera ja menys vistosa, més aviat com una escriptora de culte, amb una obscura fama de complexa que comparteix honorablement amb quasi tots els grans clàssics de la literatura. Només li van continuar guardant lleialtat alguns refinats cercles homosexuals, el col·lectiu feminista militant (que va introduir el costum horripilant de referir-s’hi com “la Yourcenar”, com si sortís d’algun xalet de Pedralbes) i la comunitat universitària, especialment els estudiants d’art, que llegien els seus llibres en clau assagística per les seves (tan pertinents) reflexions sobre estètica. El lector comú, que és el qui mana, a penes coneix res més que Memòries d’Adrià i potser té una petita noció d’Opus nigrum, però ha ajudat a sostenir una autora de llenguatge elaborat i lectura reposada a l’olimp dels clàssics i, alhora, al mercat dels supervendes.

Que Girona li dediqui la setmana literària que cada final de curs permet revisar una destacada figura de les lletres universal és una oportunitat per renovar el plaer de llegir aquesta autora tan estimada pels escriptors, que han estat els primers de traduir-la, des de Cortázar a Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Avel·lí Artís-Gener i Lluís Anton Baulenas. El programa de l’Univers Yourcenar començarà el dimecres 7 de juny amb la ja tradicional tertúlia gastronòmica al claustre de La Mercè (18 h), on Imma Merino, Salvador Garcia-Arbós, Josep M. Claveguera, Rafel Masià, Guillem Terribas i Vicenç Pagès Jordà conversaran sobre l’autora i la presència de la cuina en la seva obra. El 9 de juny, el Museu del Cinema (19.30 h) projectarà l’entrevista que va fer-li Bernat Pivot per al programa Apostrophes el 1979, i el dia 12 de juny Antoinette Serra impartirà a la Casa de Cultura (19.30 h) una conferència sobre els records i opinions que l’escriptora va confiar al periodista Mathieu Galey per al llibre Amb els ulls oberts. El dia 13, hi haurà un taller familiar, també a la Casa de Cultura (17.30 h), inspirat en els jocs de l’antiga Roma, i el dia 15 Montserrat Gallart, l’escriptora que més vegades ha traduït Yourcenar al català, parlarà de la influència de la Mediterrània en la seva obra (19 h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’escriptor Jaume Cabré, la cuinera Carme Ruscalleda i el Museu de Lleida, Premis Nacionals de Cultura

Barcelona
MÚSICA

Edgar Massegú, la veu de Pulpopop, a ‘Protagonistes’

GIRONA
VÍCTOR LAFUENTE
SOCI DE PICKING QUE GESTIONA EL CINEMA ARINCO DE PALAMÓS

“Volem que l’Arinco sigui un gran punt de trobada”

palamós

Nou rumb de la Fundació Dalí

Barcelona

La Rosa i el poema

barcelona

Tendresa francesa

Banyoles

Un Gaudí més proper

barcelona

La cúpula veurà la llum

Albons

Un bressol d’autor

Girona