cultura
Catalunya, marca de carrer
La internacionalització de les companyies d’arts de carrer és de les més grans dela producció cultural catalana, i s’ha adaptat a la crisi
Els valors del segell són la bona qualitat i les històries per narrar
Mitja hora abans de començar l’espectacle Conseqüències de la companyia Moveo, el públic del Festival Internacional de Teatre de Carrer Imaginarius ja pren posicions a l’herba, d’un parc públic de Santa Maria da Feira (Portugal). Entre els espectadors, directors i agents artístics, valoraran el potencial de la nova proposta de la catalana, treballada amb l’ajut del programa Suport a la Creació de Fira Tàrrega. També s’hi estrena Ferida, una coproducció entre festival targarí i el portuguès. La projecció internacional de les arts de carrer catalanes al món és una de les més destacades la producció cultural catalana, amb un públic que es compta per milers a cada festival.
La crisi econòmica, amb retallades als pressupostos públics catalans i espanyols, ha esperonat les companyies a la recerca de nous mercats. Els espectacles de carrer fusionen dansa, circ, instal·lacions i dramatúrgia. Per tant, en l’àmbit internacional, tenen a favor seu l’absència de text. A més, les companyies catalanes tenen un prestigi exterior considerable, sovint superior al reconegut a casa. ¿Hi ha cap marca catalana, en arts de carrer? “Sens dubte, i cal remarcar la divulgació que en fa arreu del món el govern català”, assegura el director artístic d’Imaginarius, Bruno Costa. Hi afegeix: “Estan en línia amb els europeus, tenen un estil cada cop més experimental i contemporani quant a la llibertat per explorar noves formes de pensar.” L’Ansan Street Art Festival és el més gran del sector a Corea del Sud. Celebrat fa poques setmanes, enguany hi ha hagut l’speedpainting de l’artista Quim Moya i una coproducció amb la Fira Tàrrega. El director, Jongyeoun Yoon, afirma: “No puc dir si existeix o no un estil català. La qüestió és que la qualitat de les companyies catalanes ha crescut molt en els darrers anys i està ben amunt. Jo no busco sols coses boniques, sinó interessants quant a temes polítics i socials. I les produccions catalanes tenen aquest sabor.”
Alfred Konijnenbelt, director artístic del festival holandès de Spoffin (45.000 espectadors), també s’ha assegut a veure Moveo. Fa molts anys que coneix les arts de carrer catalanes. És un dels habituals de la Fira Tàrrega, que l’any passat va rebre 169 professionals internacionals, i també ha rastrejat espectacles al Trapezi i a la Fira Mediterrània. Enguany, Spoffin programarà un Catalan Focus, amb espectacles de vuit companyies, entre les quals hi haurà EIA, Vero Cendoya i Animal Religion. “Al públic holandès li agrada l’estil català. No és sols una exhibició de músculs, sinó que connecta des del cor. És honest i sensual, com ara Joan Català o Kamchàtka”, diu Konijnenbelt. I hi afegeix: “A més, la veritat és que el govern català està fent una tasca increïble de promoció. Són a tot arreu.” Aquesta promoció recau en els instituts Ramon Llull i el Català Empreses Culturals (ICEC). Cadascú, des dels seus àmbits, impulsen i connecten les companyies als mercats internacionals mitjançant suport en serveis, relacions i ajuts econòmics. “És un sector molt internacionalitzat. Som una potència, perquè els espectacles són bons i al darrere hi tenim una llarga tradició... començant per la Fura i els Comediants i la feina de 38 anys de Fira Tàrrega, que és insòlita i treballen molt bé i en un llenguatge plenament exportable”, assegura Esther Campabadal, de l’àrea de mercats de l’ICEC: “Catalunya té una marca de carrer i una identitat.”
La crisi econòmica ha escombrat les produccions de gran format catalanes. Teresa Carranza, coordinadora de teatre i circ del Ramon Llull considera: “Les companyies s’han sabut adaptar bé, amb produccions més petites. No és bo ni dolent. Els reptes són estar a llocs més representatius i disposar d’espectacles grans pels inaugurals”. Carranza, a més, també assegura que “el talent hi és i la singularitat i la marca estan reconegudes. Ara recollim els fruits de la feina de molts anys de tot el sector”.
LES FRASES
“Ara tenim espectacles amb fort nivell dramàtic”
El dinamisme, la realitat i els reptes de les arts de carrer s’han debatut, durant els tres dies previs al festival Imaginarius, en la segona edició del Fresh Street. La primera es va celebrar a Barcelona fa dos anys, amb la col·laboració de la Fira Tàrrega. Hi han assistit 300 delegats de 30 països, entre artistes, gestors culturals, agents i programadors. El seminari l’organitza Circostrada, creada el 2003 i xarxa de cooperació europea en arts de circ i carrer; i Artcena, el centre nacional francès del sector. En múltiples taules, s’ha parlat d’innovació i de sostenibilitat, de com es pot atraure nous públics, drets d’autor al carrer o experiències que relacionen les arts de carrer amb l’urbanisme i l’arquitectura.
Jordi Duran, director artístic de la Fira Tàrrega i ponent al seminari, explica que un dels reptes i una recepta pel sector és “estar més arrelats al nostre entorn. Escoltar és el desafiament, presentant-nos i comunicant al públic, polítics, veïns...” Duran constata l’evolució en l’oferta: “Sortir a fora s’ha fet sempre, però abans eren grans espectacles o animació de carrer. Perfecte, però ens faltaven espectacles amb un fort nivell dramàtic i conceptual, que connectés millor amb una nova generació de públics”. I hi afegeix: “Necessitem el carrer no sols com a espai d’exhibició, per la qual cosa sempre és millor una sala, sinó per explicar històries.” El creixement també dependrà de “l’aposta en inversions dels festivals i grans teatres”.
