música
novetat discogràfica
Dream Machine publica el tríptic sonor ‘Set o buit’
Coincideix amb el nou poemari de Camacho Grau, ‘Pol·len de calavera’
Dream Machine , el projecte poètic i musical de Joan Josep Camacho Grau i Rafael Cruz, ha publicat a través del portal Soundcloud el seu últim artefacte sonor, Set o buit: són 21 cançons repartides equitativament en tres parts, com si fossin “un disc de vinil de tres cares”. Tot ha estat assajat, tocat i gravat per aquest grup d’experimentació sonora i poètica al seu local, la Fuck_tory, al Barri Vell de Girona.
La primera part de Set o buit està formada íntegrament per “temes de desamor”, com ara Cita prèvia, Has picat!, Tristura i L’amor pot matar. La segona part són cançons en què Cruz substitueix la seva guitarra habitual pel baix com a instrument principal, complementat amb alguns efectes. Són temes com ara El servei tècnic oficial respon, Càncer bé, L’art de la guerra i Circuit clos. En la tercera part es barregen els elements principals de les dues primeres per donar forma a peces com ara El canvi, Portals sagrats, Quan Satan i Uhmmm. Set o buit té com a portada virtual un fragment de la porta de la Fuck_tory. Camacho Grau i Cruz tenen un altre projecte conjunt en perspectiva: un llibre DVD que combinarà pintura, poesia i música.
‘Pol·len de calavera’
La publicació per etapes de Set o buit ha coincidit amb l’edició d’un nou poemari de Joan Josep Camacho Grau, Pol·len de calavera ( Emboscall , col·lecció El Taller de Poesia). “És un llibre molt relacionat amb Miquel Bauçà, sobretot amb els seus últims llibres, a partir d’El canvi: Des de l’Eixample (1998). Cada fragment del llibre és una història”, explica Camacho Grau, que també reconeix la influència en aquests poemes –amb els respectius primers versos marcant un ordre alfabètic a través del llibre– del músic australià Nick Cave i el seu disc Let Love In (1994), que inclou la cançó Red Right Hand.
Camacho Grau situa la gestació d’aquest llibre en una època “en què l’escriptura se’m tornà jeroglífica, pintura abstracta, una selva de polifonia simbòlica”, com escriu a la nota final. “El cadàver de Miquel Bauçà (1940-2005), el quadre Le crâne-de-nuit (1963) de Jorge Camacho i l’home misteriós de «roja mà dreta» de Nick Cave i Les Males Llavors –la poesia, l’art i la música– se m’apareixien amb força clandestina en els meus somnis més profunds i pertorbadors d’aquell moment.” En aquest cas, la calavera de la portada és d’Ilich Roimeser, els dibuixos de les solapes són de Rafael Cruz i els interiors, de l’autor.