Cavall guanyador

Mai fins ara La Perla havia atacat un text de García Lorca. Ara és Oriol Broggi el que s’enfronta a Bodas de sangre. La companyia, amiga de disposar d’un repertori teatral universal, cosa que l’obliga a comparar-se amb altres produccions històriques (com va passar amb el cas de Cyrano de Bergerac o, més recentment, el Dansa d’agost), signa una posada en escena que respira el seu habitual gust per la paraula, pel mite, amb una interpretació molt còmplice amb l’espectador. Després d’una temporada d’èxits amb dos Wadji Mouawads (Un obús al cor i Boscos) i una comèdia (L’hostalera), aposten per un Lorca, el seu nou cavall guanyador.

Ho saben. El trumfo del seu muntatge és Juguetón, un cavall negre que se suma al repartiment. Passeja, a voltes com l’esperit de Leonardo (l’amant que estima la núvia, tot i que sap que perseguir-la desencadenarà fets tràgics). Després de la imatge onírica de 28 i mig, en què Montse Vellvehí cavalcava per la sorra de la biblioteca com si flotés, ara el cavall pren tot l’aire de personatge. I s’empelta amb la música de Joan Garriga, de La Troba Kung-fu (que també va entrar a l’aventura de La Perla29 en aquell L’orfe del clan dels Zhao). Garriga ha rescatat partitures que Lorca va escriure per a la companyia itinerant del teatre de la Residencia de Estudiantes, La Barraca, i les han ressituat al muntatge, que protagonitzen Clara Segura, Nora Navas, Ivan Benet, Pau Roca i Vellvehí.

Broggi celebrava ahir, en la presentació, que el muntatge, que s’estrena el dimecres 14 i s’allarga fins al 28 de juliol, s’incorpori al Grec Ciutat. Durant els últims anys, la peça estrenada sempre amb dates similars no hi tenia cabuda, en aquest cartell. L’espai de la biblioteca pren forma de pista de circ, de ruedo, aquesta vegada. Amb públic a les quatre bandes. És un espai que, aparentment, sembla immens per poder interpel·lar entre els actors, però que s’està ajustant perquè sigui versemblant la trobada amb els personatges i alhora respiri, per sobre de tot, la paraula.

Segura admet que hi ha el perill que el vers de García Lorca soni ampul·lós. L’actriu agraeix les mirades fresques, que renoven la mirada a partir del joc teatral (com el fet de poder canviar a vista del públic de personatge, o la nova paleta musical que imprimirà la producció), que permeten que novament sigui una peça ben popular, propera, com probablement voldria avui el mateix autor.

Bodas de sangre parteix d’un fet real, una tragèdia succeïda al cortijo de Níjar, a Almeria. Lorca en construiria una tragèdia fatal que va estrenar al 1933. Per Ivan Benet, aquesta tragèdia dona veu “a les nostres àvies que no van poder expressar el que succeeix a l’obra: les dones no podien viure l’amor com els homes; elles ho havien de fer tot d’incògnit”. La tercera escena, al bosc amb els llenyataires, salta a un espai simbòlic: esdevé personatge la lluna i hi apareix la mort en forma de captaire.

Va ser el 2001 quan es va fer la darrera versió professional de Bodas de sangre, amb direcció de Ferran Madico, també dins el Grec. Ara, la producció de La Perla29 ja té previst fer temporada al seu espai fins al 28 de juliol i disposar d’una gira per Catalunya. Puntualment, es preveu una gira estatal aprofitant que, com que es representa en castellà, pot tenir una bona sortida; per ara, hi ha garantides actuacions a Granada.