Lletres

PEPA ROMA BALAGUERÓ

ESCRIPTORA I PERIODISTA, AUTORA DE La NOVEL·LA ‘UNA FAMILIA IMPERFECTA’

“La batalla del Segre és la gran oblidada”

“A través de tres generacions, ‘Una familia imperfecta’ explica el gran patiment que hi va haver durant la guerra a la Noguera, i el drama de l’emigració interior catalana cap a Barcelona”

Va néixer a la Sentiu (Noguera), va marxar a Barcelona a estudiar periodisme i la seva passió per viatjar l’ha portat a viure a Londres, Austràlia, Califòrnia i a recórrer el món en diverses ocasions, algunes d’elles com a enviada especial de diversos mitjans de comunicació: Àfrica, el món àrab, Amèrica Llatina i l’Índia. Precisament aquest darrer país és present en diverses novel·les i relats. Viu a Madrid i acaba de publicar Una familia imperfecta (Espasa), on després de donar la volta al món, s’inspira en la Noguera dels seus orígens i l’experiència de la immigració interior catalana cap a Barcelona. Dimarts va presentar l’obra al Cafè del Teatre de Lleida, i el dia 14 ho farà a la Casa del Llibre de Barcelona.

La familia imperfecta és un retorn als orígens?
És una saga familiar de tres generacions que parla dels orígens d’aquesta família a la Noguera, i també de la Guerra Civil. I és clar, hi he posat moltes de les coses que jo portava des de petita. Recordo quan era nena com la gent gran parlava de la guerra, de tot el que van patir. Jo no ho volia escoltar, tot allò em semblava un rotllo. Jo volia mirar cap a la modernitat, cap a l’estranger, deixar enrere tot això i construir la meva vida. Però tot va ser veure, fa poc, com els pares es feien grans, i com desapareixien, ells i els darrers testimonis de tota una època, i em vaig adonar que era portadora d’una historia familiar que també és una història col·lectiva que no hem de perdre.
La memòria històrica és dins de cada casa?
Aquelles converses dels pares, mares, tietes, padrins, era en realitat una història col·lectiva construïda entre tots. En un moment en què tothom parla de la història sense haver-la viscuda i tothom la utilitza com vol, té ara molt més valor. La busquem a l’exterior a nosaltres, quan en realitat està teixida dins la mateixa societat. Un exemple: el meu pare em parlava de l’ermita mora de la Sentiu, quan ningú en deixa així, i fa poc vaig descobrir que aquella construcció havia estat un punt de vigilància en l’època de la frontera entre el món islàmic i el carolingi. I això havia quedat incrustat dins de les famílies, transmetent-se oralment!
És la Sentiu, el poble de la novel·la?
He construït un poble prototípic on s’esdevenen coses que van passar en diversos pobles del front del Segre durant la Guerra Civil. En aquests episodis he sigut molt fidel a la realitat. La batalla del Segre és la gran oblidada, hi va haver un patiment immens en la població durant els 9 mesos que va durar el front, amb bombardejos constants contra els pobles, que servien d’abastament del front. Es parla molt d’altres episodis però aquest va ser terrible, potser el més terrible viscut a Catalunya durant la guerra.
La novel·la també retrata la Barcelona de la immigració interna.
Sí, hi ha moltes novel·les sobre Barcelona, sobre la burgesia, com el retrat que fa Sagarra a Vida privada, i sobre la immigració andalusa i d’altres llocs d’Espanya, com Juan Marsé. Però a través de la família de la Càndida [la protagonista], que arriba del poble i s’incorpora a un barri de l’alta burgesia, he volgut mostrar les dificultats de la immigració interior catalana, aquella gent que venia de Lleida i que els feien sentir de poble i oblidar els seus orígens. Aquella alta burgesia es volia presentar com una classe a part, que ha nascut i viscut tota la vida allà i té un dret innat sobre el país, quan en realitat estava feta d’antics pagesos que havien fet d’indians a Amèrica, o de comerciants i petits fabricants enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic