El fotògraf i model Larry Paul Scott presenta la seva obra gràfica a Salt

Hi ha fotos que marquen. A Larry Paul Scott, va ser la que li va fer Herb Ritts ara fa vint anys per a la campanya del perfum Acqua di Giò, de Giorgio Armani, que el va convertir en un icònic supermodel internacional (en algunes llistes se’l considera entre els 25 millors models masculins de tots els temps). També, alhora, treballar amb el reputat retratista va insuflar un nou alè a la passió que ja tenia des de petit envers l’art fotogràfic, quan prenia d’amagat la càmera al seu pare per retratar tot allò que l’inquietava.

Durant més dècades, mentre treballava al davant de la càmera per a figures mundials com Karl Lagerfeld, Giovanni Gastel i Nick Knight, Larry Scott ha capturat discretament a través de la seva lent una prolífica sèrie d’instantànies que conformen una rica i variada recerca visual amb autoria pròpia. Ara, després de publicar la seva obra gràfica en revistes, presenta una exposició inèdita al centre cultural Les Bernardes de Salt , que s’inaugurarà demà, dissabte, a les set de la tarda, i es podrà visitar fins al 28 de juliol.

Titulada Microvisions in a Macroworld. Seeing within the gaps, i comissariada per Laura Cornejo i Pere Parramon, recull una cinquantena de díptics i tríptics de l’artista nord-americà que demostren la seva versatilitat estilística –que va del retrat a la fotografia abstracta– i una singularitat plàstica dins el corrent que es coneix com a street photography (fotografia urbana).

Allunyat, doncs, radicalment del món de la moda –“no faig fotos de Kim Kardashian”, aclareix de bon principi–, Larry Paul Scott confessa que el que l’atrau és “estripar la magnificència d’allò que ens envolta” per centrar-se en “la bellesa que s’amaga en allò mundà”. Ho fa a través de muntatges fotogràfics de dues o tres fotografies en blanc i negre que, a partir de “connexions emocionals”, configuren el que defineix com “narracions moleculars”, en què els protagonistes són personatges marginals “d’aquests en què la societat no sol fixar-se”. Rodamons, prostitutes, passavolants o, simplement, gent normal (common people) que no apareixen precisament a les portades de revistes de moda que ell coneix tan bé. “Vull captar tot allò que em motiva, la meva experiència vital als carrers, trossos de vida des de perspectives singulars, les paradoxes i fluctuacions de la realitat”, declara el model i fotògraf, que serà present demà en la inauguració de la mostra.