Un museu de vocació nacional

En un acte solemne a l’antiga sala de vistes de la Casa Pastors, i en presència dels directors de museus, centres culturals i col·legis professionals de la ciutat, els representants de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament van segellar ahir l’acord institucional per donar un impuls decidit al futur museu d’art modern i contemporani de Girona, que tindrà la seu a l’ edifici de l’antiga Audiència Provincial. L’ambient era d’eufòria gens continguda, no només per la inversió anunciada (4,4 milions d’euros en quatre anys), sinó sobretot per l’ambició amb què afronten aquest projecte llargament discutit que tots els presents van coincidir a definir d’“espai de referència en el panorama nacional i amb capacitat de projectar-se també internacionalment”.

L’acord entre les tres administracions, a les quals cal sumar-hi el Bisbat, s’ha resolt en la constitució d’un únic equipament amb dues seus (l’actual Museu d’Art i la Casa Pastors), amb l’objectiu que entre tots dos elaborin un discurs de l’art català que vagi des del romànic fins al segle XIX (al Palau Episcopal, seu de l’MD’A) i, per primera vegada i de manera àmplia i permanent, des de les primeres avantguardes del segle XX fins a les manifestacions contemporànies (a la Casa Pastors). El nou museu, doncs, estarà estretament vinculat a l’MD’A i presumiblement també serà gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, tot i que ahir no se’n van concretar els detalls. De fet, tant l’alcaldessa, Marta Madrenas, com el conseller de Cultura, Santi Vila, i el diputat Albert Piñeira van insistir en “el rol nacional” que el nou equipament haurà d’assumir dins l’art modern i contemporani, en estreta col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que cediran peces per a l’exposició permanent.

Tot i això, l’eix de la col·lecció seran les obres procedents del llegat de Rafael Santos Torroella, adquirit per l’Ajuntament, a les quals se sumaran els fons d’art modern i contemporani de l’MD’A, els de propietat municipal i els de la Diputació. A llarg termini, Santi Vila va expressar la seva confiança que els col·leccionistes privats s’animin també a fer-hi aportacions. Respecte a la col·lecció Santos Torroella, Madrenas va destacar que “s’han reduït molt” les xifres inicials de compra, de la qual falten per pagar 200.000 euros.

El conveni a dues bandes que l’alcaldessa va signar ahir amb Santi Vila i Albert Piñeira estableix que la Diputació de Girona aportarà a la iniciativa 2 milions d’euros; el Departament de Cultura de la Generalitat, 1,2, a banda dels 800.000 euros de retorn de l’impost de successions procedents de la compra de la col·lecció de Rafael Santos Torroella, i l’Ajuntament, 1,2 milions més. Aquesta inversió ha de permetre convocar en els pròxims dies el concurs d’idees per a la reforma arquitectònica de la Casa Pastors, a través de la delegació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona, que serà l’encarregat d’impulsar la participació de diferents equips tècnics; afrontar la redacció del projecte museogràfic, les bases del qual han revisat en l’últim mes les diverses institucions implicades a partir d’un primer esborrany, i emprendre les obres de reforma i adequació. El calendari és encara provisional, però de moment està previst que d’aquí a uns quatre mesos un jurat d’experts esculli la millor proposta del concurs d’idees, i a finals del 2017 el projecte ja hauria d’estar redactat perquè pogués ser aprovat a principis del 2018. Si es compleixen els terminis previstos, les obres a la Casa Pastors podrien començar a finals del mateix 2018, segons va anunciar Madrenas, i el museu podria ser inaugurat el 2020.

Santi Vila, que va remetre’s al “somni noucentista d’articular la Catalunya ciutat”, va assegurar que “Girona s’incorpora amb llum pròpia al sistema nacional de l’art contemporani, i no com un complement”. En aquest sentit, va lamentar que el MNAC, per exemple, no hagi abordat encara el relat de les avantguardes del segle XX: “Tots els discursos queden curts i no ben resolts, i a partir dels anys vint i trenta deixen de dir tot el que haurien de dir sobre l’art català.” A Girona, el compromís institucional ahir almenys era ferm, i davant un testimoni d’excepció que no pot faltar en el nou perfil de l’art català: les obres de l’exposició sobre Fidel Aguilar amb què la Casa Pastors tanca la seva fase de transició.