Cultura

Un regal de 4.600 m²

llegat

Fonollosa va rebre el 2013 la donació de la fàbrica Soldevilla, per a la qual ara l’Ajuntament està buscant possibles usos, enfocats a l’art, la cultura i l’economia social

Aquesta indústria es va convertir en un dels referents tèxtils de la comarca i va arribar a estar homologada per l’OTAN com a subministradora de la roba militar dels seus exèrcits

La rehabilitació de l’edificiper complet té un cost massa elevat per a un ajuntament tan petit

Josep Soldevilla, un empresari de Terrassa, va construir el 1964 la fàbrica tèxtil Soldevilla a Fonollosa, que va funcionar a ple rendiment fins al 2000. Després d’uns forts anys de crisi econòmica en la indústria tèxtil, el 2005 va tancar portes definitivament. I el 2013, el senyor Soldevilla la va donar a l’Ajuntament. “No la volia malvendre i deia que ho feia també pel lligam de la fàbrica amb el poble”, explica l’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez.

Es tracta d’una finca de més de 7.000 m² –4.600 m² dels quals són construïts– ubicada al nucli de Fonollosa, que té només 350 habitants. De fet, va ser l’única fàbrica del poble durant anys. En el seu moment més àlgid va arribar a tenir 82 treballadors, un 75% dels quals eren de Fonollosa. Fins i tot va ser homologada, el 1981, com a subministradora de la roba militar dels exèrcits de l’OTAN, un fet que va portar “molta prosperitat al nostre municipi”, recorda l’alcalde. Per això, quan va acabar tancant, va ser un episodi “molt trist” per a la gent del poble: “El senyor Soldevilla ho havia fet molt bé, el tancament va ser ordenat i els treballadors van cobrar el que els pertocava”, detalla Hernàndez. El 2002, però, l’empresa Cosintex va llogar les naus, sense poder reflotar el negoci. La temptativa només va durar tres anys: “Un dia, amb tots els treballadors dins, es va tallar la llum de la fàbrica perquè feia temps que la companyia no pagava i els telers van quedar parats per sempre més.”

Activació per espais

Des del 2013, doncs, aquesta fàbrica és de propietat municipal. El consistori ha estudiat en diverses ocasions quins usos donar-li, però la rehabilitació de l’edifici per complet té un cost massa elevat per a un ajuntament tan petit. És per això que s’ha demanat ajuda a la Diputació de Barcelona, que fa dos anys ja va donar una subvenció de 20.000 euros, utilitzada per arreglar els baixants i les canaleres de la teulada i obrir portes en dos laterals per poder entrar amb vehicles –fins llavors només hi havia el moll de càrrega i estava construït en un nivell inferior–. La Diputació també ha costejat un estudi per a l’activació temporal d’espais de la fàbrica, realitzat i entregat aquest mes per la cooperativa d’arquitectes Lacol, i ha donat 35.000 euros més amb dos objectius: d’una banda, 15.000 per a l’adequació d’alguns espais –amb aquests recursos s’ha construït, per exemple, un magatzem que serà utilitzat pel grup de teatre local– i, d’una altra banda, 20.000 euros per arranjar el xalet del director –o casa del guarda–, una construcció annexa a la fàbrica que ara l’Ajuntament planeja arreglar i destinar a habitatge social. “Segur que trobarem una família interessada a viure aquí. A més, això també farà que tinguem l’espai d’entrada a la fàbrica ben arreglat i cuidat”, assegura l’alcalde.

Una fàbrica que genera “interès”

El consistori va organitzar al maig dos debats oberts a la ciutadania. Sota el nom Activem la fàbrica!, el primer col·loqui va girar a l’entorn de l’economia social en entorns rurals i va tenir la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, la Cooperativa UMAC de Fals i l’entitat Territori de Masies, del Solsonès. L’altre debat es va centrar en l’art i la cultura en fàbriques en desús, que va tenir LaFábrika detodalavida, d’Extremadura, i Cal Gras, d’Avinyó, com a iniciatives convidades. Tots els projectes tenen en comú l’aspecte cooperativista i social en àmbits rurals i, en el cas dels extremenys, van compartir la seva experiència d’ocupar una fàbrica i convertir-la en un espai cultural plenament consolidat avui.

Les dues jornades, celebrades en diumenge, van aplegar un centenar de participants, segons explica l’alcalde. “Això ens ha fet veure que la Soldevilla suscita molt interès al poble. Moltes persones hi havien treballat i, quan entraven i passejaven per aquí, veies que s’omplien de records”, remarca Hernàndez.

Superfície La finca té més de 7.000 m², amb uns 4.600 de construïts Direcció Carrer Santa Elena, 14 Any de construcció 1964 Impulsor L’empresari egarenc Josep Soldevilla, propietari fins al 2013 Estat de conservació Bo Valor cadastral (2013) 741.673,49 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.