Geografia Lliure

En una època en què les pantalles envaeixen el dia a dia dels humans, la realitat s’obstina a refugiar-se en la foscor del teatre, segons el director Lluís Pasqual. Per això, cal obrir el programa de la temporada vinent del Teatre Lliure com si fos un mapa, un retrat de la geografia humana que, enlairant-se, retrata diversos punts calents de la realitat. El Lliure bat rècord d’espectadors en sumar les 23.294 entrades d’espectacles en gira. Amb les tres sales hauran arribat als 116.564 espectadors, 10.000 menys que la temporada anterior, tot i mantenir un notable 84,7%.

Sobre el món dels refugiats, els estrangers, es proposen espectacles com ara El metge de Lampedusa (en què es retrata la vida d’un voluntari que ajuda els immigrants arribats a l’illa des de fa dècades); així com Medea i Bérénice (un díptic de “de foscor i llum”, respectivament, que dirigirà el mateix Pasqual); l’adaptació coreogràfica del conte Molsa,(premiat al Festival de Bolònia, recentment) a càrrec de Thomas Noone (de dansa, també destaca l’Escrit en l’aire de Cesc Gelabert, dirigit per Moisès Maicas, mort recentment); a més de repescar dues coproduccions del Grec: Brundibár i Històries d’Istanbul. El mapa també recull els punts d’exclusió, com és el cas de Living with the lights on(9 anys d’addiccions convertits en una gran ironia); una nova proposta de Didier Ruiz i el seu teatre de testimonis, Trans (més enllà); una acció amb els grups dels Escenaris Especials de Clàudia Cedó (cinema); Joan Yago construirà una peça amb sis testimonis que van viure al carrer, Sis personatges; o una proposta de circ en què hi intervé un acròbata en cadira de rodes, Extremités.

El Lliure inclou més circ que mai. Repeteix Rhümia, es convida Circa i la Cie Feria Música i es dona un nou espai a “l’humor descarat” de Be god is. I Jordi Martínez recupera un vell projecte de Monti, El somriure al peu de l’escala, un conte de Henry Miller, sobre un pallasso retrat capaç de transformar-se davant dels nous reclams de la pista del circ.

La convivència és l’altre gran eix del mapa. Hi ha el Nit de Reis “descordat” de Shakespeare (que també s’estrena al Grec) amb la Kompanyia Lliure i Pau Carrió, el conte de Bernardo Atxaga Obabakoak, dirigit per Bieito; el conte de Dürrenmatt La visita de la vella dama (Vicky Peña conviurà amb uns titelles de mida natural en aquesta nova proposta de Farrés Brothers); un treball de Jan Lauwers sobre del film Beguin the beguine de Cassavetes; la versió castellana de La tristeza de los ogros de Fabrice Murgia (una mirada als desenganys en l’adolescència). Pot fer bona parella de ball amb El temps que estiguem junts (amb una nova acció de la Kompanyia); el viatge a la maduresa de Si mireu el vent d’on ve; o a la destrucció familiar: El sistema solar. Reposicions: Maria Estuard, ara a Montjuïc, Renard o el llibre de les bèsties i In Memoriam.