patrimoni natural
Proposen el patrimoni rural com a nou motor de riquesa
La Fundació Món Rural organitza una jornada destinada a reivindicar el patrimoni rural com a font de desenvolupament econòmic i de fre a la despoblació
Les comarques de Ponent, un dels llocs on està menys valorat
Sempre ha estat allà, però rarament algú hi ha pensat com a font de riquesa i desenvolupament. És el drama de les zones rurals amb una gran riquesa de patrimoni natural, cultural i històric, però que han patit des de la revolució industrial un despoblament dramàtic per falta d’oportunitats per a tots els seus habitants. La Fundació Món Rural organitza dijous vinent a la Seu Vella una jornada de debat sobre la realitat d’aquest patrimoni rural, entès molt més enllà que els grans monuments immobles que sí que han tingut una reconeixement i un aprofitament important.
Les cabanes de pedra seca de les Garrigues, els itineraris que segueixen el curs dels canals al pla de Lleida, les falles del Pirineu, els petits museus rurals o el camps d’ametllers florits al Segrià són alguns dels elements susceptibles de donar poder d’atracció al territori i que no s’han arribat a explotar fins ara d’una manera que aportin desenvolupament sostenible i noves oportunitats.
Estudi global
El geògraf de la Universitat de Lleida Ignasi Aldomà ha dirigit un treball que intenta reconèixer tots aquests elements a escala catalana i presenta perspectives d’actuació. El treball es presenta en el seu conjunt durant la jornada de dijous vinent a la Seu Vella. Aldomà ha avançat que, de l’anàlisi realitzada en l’estudi, s’observa que les planes interiors de Lleida i de les comarques de Tarragona i de l’Ebre són les que resulten menys afavorides en la valoració i aprofitament dels seus recursos patrimonials propis. “Fem una valoració del patrimoni des del punt de vista global, incloent-hi el patrimoni natural, cultural, de productes agraris, immaterial, entre d’altres”, explica Aldomà. El resultat és un conjunt de mapes desiguals en què la presència d’aquests béns no està en consonància amb el nombre de visites que reben, ni tampoc amb els recursos que s’hi dediquen.
Una de les primeres coses que s’hi poden fer és crear sinergies en la gestió dels diferents patrimonis d’un àmbit rural: “Per exemple, al Pirineu, es ven molt bé el seu patrimoni natural, per un costat i el patrimoni arquitectònic de l’altre, però cada administració o patronat ho fa per la seva banda.” Segons Aldomà, els diferents actors que treballen sobre els diferents patrimonis “haurien de crear noves relacions entre ells per aconseguir millors resultats i un desenvolupament social i econòmic” capaç de revertir la situació de falta d’oportunitats en algunes zones.