Mor Joan Anton Palau, artista tràgic, màgic, discret
Fill d’Amer, va construir un món intransferible ple de rebel·lia i crítica
Joan Anton Palau, nascut Palacios, fill d’Amer, d’un treballador que va perdre la vida quan es va aixecar el pantà de Susqueda, germà d’en Toni i amic dels seus amics, va morir dilluns a Girona. Era sobretot un home que entenia l’art com una proposta de vida i d’experimentació. Enemic de les convencions i l’statu quo, tan sols va presentar obres trencadores en les mostres artístiques que la Diputació franquista de Girona muntava a la Fontana d’Or, com es va construir un món en què es barrejaven els colors i les figures lisèrgiques amb construccions més clàssiques. Amb Lluís Hereu va lluitar per treure l’art al carrer i pintar la figura del tarot al carrer Nou del Teatre i una altra que feia sis metres en una nau de Vilobí. Gran dibuixant, amo de les converses i els silencis, Palau era una figura icònica de la Girona que estimava l’underground.
