Els matisos del mal

Resulta que va anar a més de deu editorials de les Balears (d’on és originari), del País Valencià i de Catalunya i res: ningú li volia publicar aquest llibre. Finalment, gràcies a un Verkami va aconseguir publicar-la amb una petita editorial d’Eivissa, Edicions Aïllades, i actualment només es pot comprar per internet. Però la sort de Crui. Els portadors de la torxa donarà a partir d’ara un tomb perquè ha aconseguit el premi Crexells, que atorga cada any l’Ateneu Barcelonès a una obra publicada. El guanyador, Joan Buades, s’estrena amb aquesta novel·la que sabia d’una gran qualitat literària però massa experimental per entrar dins els circuits estàndard de l’edició: “He aspirat a fer una novel·la que semblés europea, perquè tenim una cultura sòlida i la plenitud cultural necessita de la perifèria i els extrems; hem viscut durant molt temps sota el cànon noucentista, però el segon mil·lenni ha d’incloure obres diferents, que surtin de la norma, i això li dona riquesa”, diu aquest professor de secundària de literatura catalana.

Crui. Els portadors de la torxa. El protagonista és un belga de 95 anys instal·lat a Mallorca i que planeja organitzar una festa per acomiadar-se de la vida. És una persona culta que s’ha enriquit gràcies al boom immobiliari. Rep una carta de Londres i de sobte tot es capgira. “S’obre un crui, una escletxa, una esquerda per on entrarà la llum, i a partir d’aquí la narració fa flashback per repassar la història d’Europa des dels anys 20 i seguint el fil del nazisme, tot i que no és una novel·la sobre nazis”.

Un dels temes sobre els quals reflexiona l’obra és el mal, i com aquest és part del bé. “El protagonista és capaç de grans atrocitats però alhora és algú que vehicula la gran cultura europea; ha llegit Friedrich Schiller i Hegel...” L’escriptor diu que no vol justificar el mal, però sí que assenyala que són persones (les que van estar vinculades al nazisme) que han tingut un paper important durant la guerra freda i que “no són simplement dejectables”.

En la novel·la, que es tornarà a editar més acuradament aquest estiu per una editorial més gran, apareixen llocs com la City de Londres o les illes Caiman: “Està clar que hi ha una implicació entre nazisme, paradisos fiscals i turisme i que va marcar aquest país en els anys 50 i 60, tot i que no se’n parla”, opina Buades. En aquest sentit, la novel·la connecta directament amb l’actualitat i la revisió del model turístic que es vol per a Barcelona.

El títol fa referència a un altre dels punts forts del llibre: el tema del llegat, ja que el belga vol passar la “torxa” al seu net, passant per alt el fill. “La novel·la planteja preguntes com ara: quina torxa estem portant?, qui la porta?, com et situes davant d’això?, o cap a on anem?” En aquest sentit, considera que vivim en una època de declivi similar a la que va donar lloc a l’ascens del nazisme, en què les humanitats estan desapareixent de les universitats i “una part enorme de la humanitat està sent tractada com si fossin jueus”.

Jordi Llovet, membre del jurat, va destacar la “innovació estilística” de l’obra, com també la seva ambició literària. La base narrativa és una confessió que fa el protagonista i que pren forma de diàleg, primer amb el fill i després amb el net. “Pràcticament no hi ha narrador i el lector no sap qui està parlant; és una cacofonia de veus que m’interessava especialment”, diu aquest autor, que es declara lector de Canetti, Sándor Marai, Bernhard, Goethe i Zweig. Fins ara havia publicat cinc assajos sobre la globalització turística i actualment prepara una nova novel·la.

El premi Crexells, dotat amb 6.000 euros, té de jurat Mita Casacuberta, David Castillo, Rosa Delor, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Patrícia Gabancho, presidenta.