La cultura, prioritat de la futura república

La Federació d’Esquerra Republicana de Catalunya a Ponent va celebrar dimecres al vespre a la seu de la conselleria de Cultura a Lleida un col·loqui sobre com hauria de ser la cultura a la nova República. Els convidats per discutir-ne al voltant d’una taula rodona van ser Alberto Velasco, historiador de l’art medievalista i conservador del Museu de Lleida, Antonieta Jarne, professora d’història contemporània a la Universitat de Lleida, Cristina García, codirectora de la companyia teatral Campi qui Pugui i presidenta de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics i Pep Tort, historiador, gestor cultural i músic. L’acte el va moderar la periodista Anna Sàez.

Velasco va destacar que era oportú començar ja a traçar “unes línies mestres per veure quines són les oportunitats, quines són les estructures d’estat que podem posar en marxa i quins són els errors del passat que hem d’evitar cometre”. Per l’historiador i conservador, resulta cabdal que la cultura tingui un paper preponderant en la futura república “perquè una societat culta és una societat democràticament més íntegra”.

Cristina Garcia va apuntar la necessitat que les iniciatives culturals privades siguin tingudes en més consideració a cada territori on es desenvolupen: “No les hem de veure com l’acte capitalista d’una indústria perversa, sinó saber fer-ho nostre i valorar el retorn que tenen per part de la ciutadania i del territori les iniciatives privades.”

Pep Tort va criticar que, fins ara, la cultura no ha estat prou ben tractada i va assenyalar que “una nació que es defineix per la seva cultura ha de tenir envers ella una prioritat que fins ara no s’ha demostrat mai.” “Per tant, estem donant facilitats a aquells que ens poden atacar i menystenir.” Tort va assenyalar la paradoxa que, mentre “Catalunya és una potència cultural a Europa, no tinc tan clar que Catalunya sigui una potència cultural dins de Catalunya”.

Finalment, Antonieta Jarne va reivindicar una mirada àmplia sobre el fenomen cultural, “en lloc de ser tractada des dels poders públics com una parcel·la independent, sinó que impregna tota l’activitat i la vida de la gent i genera valors”.