Amb perfil propi

Aquella ciutat llunyana que un dia Txarango van imaginar va tornar a alçar-se, aquest any amb més força –quatre dies en lloc de tres– i una nova seu, Camprodon, que s’afegia a Sant Joan de les Abadesses amb una primera nit de concerts gratuïts dijous. En només quatre edicions, el festival Clownia ha aconseguit trobar una línia d’actuació clara i teixir un imaginari propi. Un festival respirable, lluny de les multituds que sovint acompanyen aquestes cites, i on cada detall està cuidat al mil·límetre.

La primera jornada d’activitat a Sant Joan va començar marcada per una pluja intermitent que feia la guitza durant la tarda i deixava el recinte menys concorregut que habitualment. A la nit, però, va concedir una treva i no va aixafar un programa intens. El festival s’havia reservat alguns asos a la màniga, amb l’únic concert de l’estiu de Germà Negre –que ens descobrien alguna de les cançons que formaran el seu segon disc– i el retorn a Catalunya després de set anys de Terrakota. Partint de la música d’arrel africana i brasilera, els portuguesos van aportar la nota exòtica a un festival que, any a any, sorprèn amb la inclusió al cartell d’alguna perla internacional poc propagada a terres catalanes.

Però no ens enganyem. Els grups que el públic esperava amb més ganes eren Oques Grasses i Zoo. Els osonencs van pujar a l’escenari en el moment de màxima afluència de la nit i de seguida van fer ballar Clownia amb el seu reggae esbojarrat i espontani. Un directe d’eficàcia provada que fa temps que tenen apamat i que, potser per això, canvia poc amb el pas dels anys. Zoo els van prendre el relleu. Amb el seu segon treball, els valencians s’han fet forts sobre els escenaris, trenant un directe explosiu i expansiu, que fa partícip el públic i no deixa ni un segon de respir. Clownia no en va ser l’excepció i ja des de les primeres notes van provocar un estat d’eufòria col·lectiva que no ja no decauria en cap moment i amb el qual es va donar pas a Pirat’s Sound Sistema, els encarregats de tancar la nit.