El rock com a cultura del país

A finals del 1973 vaig assistir al concert de Santana al Palau d’Esports de Barcelona. Era el pròleg de la Primavera pop –Pallardó dixit– que seria el punt d’arrencada de la normalització dels concerts de rock a Catalunya. Abans, una fam que només es podia alimentar de tant en tant amb viatges a Tolosa en autocar. Aleshores era difícil imaginar-se un cap de setmana com el proper, amb la possibilitat de veure en directe formacions anglosaxones com Deep Purple, Alice Cooper, Blue Oyster Cult o Aerosmith; franceses, com Phoenix, i un reguitzell de grups del país de tota mena d’estils i plantejaments. Aquesta intensitat musical demostra la fortalesa del rock, que ens els darrers 40 anys s’ha consolidat també com a cultura del país.