Aixecarà la taquilla l’IVA nou?

El nou IVA ajudarà a reflorir la taquilla? Animarà el públic a tornar a veure espectacles en directe? Després de quasi cinc anys d’un càstig a la cultura (tothom ho interpreta en tota regla), dijous passat es va recuperar la reducció de l’IVA cultural. Al setembre del 2012, el govern de majoria absoluta del Partit Popular va imposar un increment general de l’IVA. Per a la cultura, el castig va ser molt més fort perquè la majoria dels productes que gaudien d’un impost de l’IVA reduït del 8% va haver de carregar fins a un 21% els seus preus. Es va haver de fer quan les administracions (a Catalunya, la retallada de les ajudes estatals va ser generalitzada i gens proporcional) havien retallat el seu compromís de subvencionar les programacions de teatres i museus. També els ajuntaments havien reduït dràsticament la contractació, cosa que feia molt més difícil la rendibilització d’una producció amb la gira.

Per això, la majoria de les productores (tots els teatres privats) van decidir que repercutirien l’IVA reduint el seu ingrés. Això va comportar que es reduís la contractació d’actors (obres amb menor repartiment), l’acomiadament de personal d’estructura i, alhora, la renegociació dels caixets dels actors.

El cataclisme era evident i la Faeteda (Federació Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza) va encarregar un estudi que analitzés les conseqüències d’aquesta decisió, a totes llums, ineficient. L’Estat espanyol passava a ser dels països amb l’IVA cultural més elevat de tot Europa i feia cas omís d’altres països, com Portugal, que havia intentat apujar l’IVA per millorar la recaptació però que va adonar-se que si ho mantenia perjudicava el sector i la mateixa tresoreria. El govern estatal ha hagut d’esperar cinc anys per corregir-ho. I gràcies a les pressions amb C’s, que ho va imposar en les negociacions d’aprovació del pressupost, sense aconseguir, però, que hi hagués una data d’aplicació tancada. Ni que el cinema se salvés d’aquest càstig. Qui sí que gaudeix de la baixada d’IVA és, per primer cop, les entrades als espectacles de toros.

A Catalunya, les dades d’Adetca (Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya) són prou significatives. El teatre a Catalunya havia estat dels pocs sectors que es mantenia allunyat de la tempesta de la crisi. Si en la presentació dels resultats del curs 2011/12 es parlava obertament d’assolir el curs vinent els 3 milions d’espectadors, per haver trencat un nou sostre (2.890.713) la caiguda del curs 12/13 va ser catastròfica (2.333.685 espectadors): Mig milió d’espectadors menys amb un descens de la recaptació propera als 17 milions (la 12/13 es va quedar en 51 milions). Des de llavors, s’ha anat recuperant lentament aquella caiguda: el curs 15/16 es va tancar amb 2.409.601 espectadors i una recaptació de 59 milions.

Van pujar els preus de les entrades durant aquest període? Hi ha escenaris com el Teatre Lliure o el Temporada Alta que sí que van ser rigorosos en l’increment. Però van ser l’excepció. A la temporada 11/12 (abans de la pujada de l’IVA), el preu mig d’una entrada d’una sala de més 200 localitats era de 20,20 euros. La temporada passada es va quedar en el 21,4 euros: una diferència ridícula un 5% en cinc anys quan només l’IVA ja hauria d’haver implicat una pujada del 13%.

El president de Focus, Daniel Martínez, va assumir les primeres negociacions amb el govern espanyol perquè retiressin immediatament la mesura. Des del minut 1, es va advertir del cataclisme En les conclusions, de l’estudi d’ICC Consultors augurava una caiguda de la demanda als espectacles propera al 20%; una caiguda de recaptació a nivell estatal de 50 milions; una destrucció de llocs de treball directe d’uns 2.000 treballadors (a 3 anys vista, es calculava que es destruirien un 15% de llocs del treball).

Concloïa que l’increment de l’IVA significaria un augment de la recaptació d’uns 20 milions d’euros el primer any, però, que s’aniria reduint, any a any i que, en conjunt, acabaria sent negatiu per a l’Estat perquè es reduiria la recaptació de l’impost de societats, de la Seguretat Social i s’hauria d’assumir l’atur dels que anessin quedant sense feina. L’anàlisi es va encertar en un 90%, segons Martínez.

La baixada de l’IVA serà poc visible, auguren els empresaris teatrals. En aquests 5 anys, la impossibilitat de gira ha imposat que moltes produccions vagin a taquilla, a Barcelona i en teatres municipals de gran aforament. Ara, amb la reducció de l’IVA, el risc per desplaçar-se és menor. O sigui que pot facilitar que les productores estatals s’atreveixin a programar a les sales de Barcelona (i viceversa).