Un cineasta compromès

El director de cinema francès d’origen grec Costa-Gavras –nom pel qual és conegut Konstantinos Gavrá– és el guanyador del XXIX Premi Internacional Catalunya, que mai abans havia estat concedit a cap cineasta. El jurat ha valorat la qualitat de la seva “extensa” i “intensa” filmografia i la mirada “crítica” sobre el món i el seu “compromís social”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha subratllat el fet que les pel·lícules de Costa-Gavras s’han convertit en “símbols” contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertats. Un total de 141 candidatures de 57 països han concorregut al premi, que s’entregarà el 17 de juliol en una cerimònia a la Generalitat.

Nascut a Atenes el 1933, Costa-Gavras va debutar com a director el 1965 amb Los raíles de la muerte, protagonitzada pels seus amics Yves Montand i Simone Signoret. El 1969, Z –que reconstruïa l’assassinat d’un polític d’esquerres a mans de la policia– el va convertir en paradigma del cinema polític. Així, el cineasta ha dedicat la seva filmografia a la denúncia social i política, incomodant diversos sectors ideològics: La confesión tracta de les tortures de l’estalinisme; Estado de sitio denuncia la connivència de la CIA amb la dictadura d’Uruguai; Sección especial parla del col·laboracionisme amb els nazis; Desaparecido se centra en el cop d’estat de Pinochet; El camí de la traïció analitza l’extrema dreta en sectors dels Estats Units; La capsa de música tracta dels criminals de guerra ocults, i Amen recorda les relacions entre el Vaticà i Hitler.