El gran error d’Europa

Quina relació pot tenir la poca vista d’un tinent de l’exèrcit austrohongarès de convidar a ballar una jove en cadira de rodes amb el desmembrament d’Europa? Aquest és el paral·lelisme que s’atreveixen a construir els actors de la Schaubühne de Berlín, amb l’equip artístic del Complicité londinenc. L’adaptació de La impaciència del cor (Beware of pity) es representa avui i demà al Teatre Lliure en alemany sobretitulat en català. Ja no hi ha entrades.

James Yeatman, coautor de la versió amb el director Simon McBurney, Maja Zade i els mateixos membres de la companyia, creu que és vital la raó per la qual Zweig explica aquest error (el d’enamorar-se potser per compassió i no atrevir-se a reaccionar) poc abans de la Segona Guerra Mundial. “És una advertència a l’adveniment del nazisme”, pronostica. I si la trama se centra en la Primera Guerra Mundial i el tinent ho explica a punt d’engegar-se la Segona Guerra Mundial, és molt adequat rellegir-ho avui, quan Europa es troba en situació de col·lapse polític, incapaç de reaccionar al Brexit ni tampoc a l’allau de refugiats que no es vol acollir.

Complicité és una companyia que ha forjat el seu prestigi en les gires europees. També a Barcelona. Admet que el nou treball, respecte a la seva darrera visita, amb Mestre i Margarida, mira de trobar la veu des d’on explicar els pensaments que es contradiuen dins del cervell del tinent Hofmiller. Hi continua havent imatges poderoses a escena però els actors transiten per una muntanya russa d’emocions. La producció ha procurat mantenir el to del llibre: no refugiar-se en els diàlegs, sinó aprofundir en la narració de l’obra. Després de treure’s els prejudicis (Thomas Ostermeier, director artístic de la Schaubühne, refusava fer aquesta obra perquè recordava que era una novel·la que havia llegit la seva mare i dubtava que tingués prou potència), van afrontar la dramatúrgia en la qual molts actors es van repartint els personatges, de manera orgànica, amb un codi senzill (a través del vestuari, per exemple) que dona una fluïdesa al text descriptiu a escena.

El punt de connexió entre la tragèdia de Hofmiller (que no sap reaccionar per covardia) i la societat d’avui és que ell es troba en una situació de la qual no sap sortir, és un remolí que l’engoleix, l’atrapa en un espai similar a l’Europa que no sap reaccionar al trencament de la convivència de diferents cultures, religions, el gran “pecat original” dels grans errors de l’Europa del segle XX i de l’actual.