El Museu Thyssen va de veres

Després de dues llargues dècades fantasiejant amb el Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, ara sembla que va de veres. Aquest any no, ni el que ve, ni el següent, però el 2020 la localitat empordanesa podrà cridar per fi “aquest any sí”. Sembla que, encreuant els dits, res ho espatllarà. El primer pas per arribar-hi ja s’ha fet: ahir la baronessa Carmen Thyssen va signar un acord amb el consistori segons el qual cedeix gratuïtament durant vint anys les 400 obres que configuren la seva col·lecció de pintura catalana. “Serà un museu meravellós”, va exclamar Tita Cervera amb el seu entusiasme habitual, però impacient ja pel retard que acumula aquest projecte. “No farem cap pas enrere”, li va prometre l’alcalde, Carles Motas.

Els més desconfiats recordaran que moltes vegades s’ha anunciat l’obertura del museu. Les dates s’han anat ajornant al mateix ritme que s’han anat modificant les seus del centre d’art. De l’antic hospital a l’antiga fàbrica Serra Vicens i ara, si no hi ha cap més imprevist, el monestir, “el lloc més emblemàtic de Sant Feliu”, remarcava ahir Motas, i on des de fa sis anys ja hi ha habilitat l’Espai Carmen Thyssen per a exposicions temporals. Des del 2012, cada estiu la baronessa trasllada una selecció dels seus fons de pintura a l’Empordà. Aquest any ho ha tornat a fer: l’exposició Un món ideal. De Van Gogh a Gauguin i Vasarely s’obre al públic avui (el dia del seu sant) i es podrà visitar fins al 15 d’octubre.

El museu servirà fonamentalment per estabilitzar la relació que Cervera té des de fa una pila d’anys amb Sant Feliu, el poble on estiueja i que, segons va dir ahir, és “el lloc preferit de la meva vida, com ho era del meu marit”, el baró Thyssen. El gran col·leccionista d’art va morir aquí, el 2002.

La superfície que es destinarà al nou equipament és, de moment, una incògnita. Ocuparà unes dependències del monestir i també un edifici de nova planta que es construirà en uns terrenys contigus al pati posterior. “Quan tinguem redactat el projecte executiu, cap a finals d’aquest any, sabrem quines necessitats d’espai té”, precisa l’alcalde, tot recordant l’operació que s’ha tancat aquest any justament pensant en la dimensió del museu: el consistori ha adquirit per 740.000 euros els jardins que envolten el monestir (a tocar de la futura nova construcció). Una parcel·la de 5.200 metres quadrats que estarà unida a l’activitat tant del Museu Thyssen com de la resta de serveis que confluiran en el monestir, tots amb una missió cultural (per exemple, hi d’anar una escola d’art).

Fer realitat el museu de la baronessa i l’encaix en el seu entorn (serà el seu quart museu: en té a Madrid, a Màlaga i, des de fa poc, un de molt petit a Andorra) suposarà una inversió de sis milions d’euros, bona part dels quals està disposat a assumir-los el mateix Ajuntament (ja en té de reservats per a aquesta finalitat), tot i que tard o d’hora espera que l’acompanyi la Generalitat, va subratllar l’alcalde, que aspira a convertir Sant Feliu en “la capital cultural de la Costa Brava”. Motas s’imagina un efecte transformador similar al que ha tingut el Museu Thyssen de Màlaga, que ha canviat de la nit al dia la zona en la qual se situa. Per Sant Feliu serà, sens dubte, un bon reclam: segons un estudi previ que es va fer fa un any i mig, la idea és exposar-hi permanentment 130 quadres de la pintura catalana cinc estrelles de finals del XIX i principi del XX. El contracte rubricat ahir amb la baronessa inclou aquesta xifra (tot i que es podria ampliar) i 40 peces més per a les exposicions temporals. Pintures tan singulars comara Interior a l’aire lliure, de Casas; El port de Barcelona, de Meifrén; Creu de terme, de Rusiñol, i Paisatge nord-africà, de Fortuny, s’integraran en el nou museu.

I el que hi sortirà perdent serà el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on Cervera té dipositades algunes obres icòniques de la seva col·lecció. Ahir va ser taxativa: “La catedral dels pobres, de Mir, vindrà cap aquí a Sant Feliu. M’emportaré tots els meus quadres del MNAC”. Una altra tela que està previst que marxi del Palau Nacional per instal·lar-se definitivament a Sant Feliu és Construcció arquitectònica amb figures, de Torres Garcia. La baronessa té una espina clavada amb Barcelona, on fins no fa gaire tenia l’esperança d’obrir també un museu dins del macroprojecte conegut com La Muntanya dels Museus, a Montjuïc, i que les administracions han enterrat. “Ja no m’interessa tenir un museu a Barcelona. El destí ha fet que se’l quedi Sant Feliu, i jo n’estic molt orgullosa. Me l’estimaré molt aquest museu; jo, quan poso l’esforç en una cosa, el poso de veritat”, va assegurar.

Cervera sempre ha professat debilitat per la pintura catalana. “El meu pare ja en col·leccionava. Es deia Cervera Anfruns, més català no es pot ser! Ell em va ensenyar a estimar els pintors catalans i la prova és que jo, en totes les exposicions internacionals que he promogut, sempre he portat quadres d’aquests artistes. Tinc una col·lecció única, la més important del món”, va emfasitzar ahir. Aquesta obsessió per fer dialogar les primeres espases de la pintura mundial amb figures de l’art català també irradiarà en el programa d’exposicions temporals del museu santfeliuenc.

De fet, ja és l’esperit de les mostres estiuenques de l’Espai Carmen Thyssen. En la d’aquest any, i qui sap si per celebrar la bona nova, la tria és exquisida. El recorregut, comissariat per Pilar Giró, aplega 45 peces d’adscripció naturalista, impressionista i avantguardista sota la llum de tres quadres de primera magnitud: Molí d’aigua a Gennep (1884), de Van Gogh; Foguera al costat d’una ria (1886), de Gauguin, i Feny (1973), de Victor Vasarely. Tres genis envoltats d’un munt de pintura catalana de grans firmes. Alguns d’aquests quadres s’exposen per primera vegada des que s’han incorporat a la col·lecció Thyssen. “No paro ni pararé de comprar-ne!”, avisa la baronessa.