Cultura

Música

música

El meravellós món de Melua

Fa tres anys, Katie Melua ens va enlluernar al Festival de Cap Roig, quan va actuar en el moment més àlgid de la seva carrera gràcies a èxits com ara Nine million bycicles. Dissabte, va tornar a les nostres terres per oferir, aquest cop a Peralada, el primer concert de la seva nova gira europea –i única actuació a Catalunya–, ja despullada d’un cert glamur impostat (o imposat?) i decidida a reivindicar el seu vessant més rocker. Potser per això l’artista anglesa es va presentar menys ostentosa, amb un vestit blanc i una samarreta negra, tan elegant com discreta, i despentinada, i no per culpa de la tramuntana, per captivar-nos amb allò que la fa única: la seva poderosa veu avellutada i dolça, dotada d’una gran gama de registres vocals, i acompanyada per la seva guitarra. Més natural, més pura. Suficient per conquistar novament el públic aplegat en el festival altempordanès.

Acompanyada per una formació brillant, amb noves incorporacions com ara el jove guitarrista Paul Sayer, que dota les cançons d’aquells sons californians tan lluminosos dels anys seixanta i setanta, Ketevan Katie Melua va encarrilar un concert d’una hora i mitja que va arrencar amb If you were a sailboat, proposant-nos així pujar al seu veler i navegar plegats en la que és una travessa musical encisadora per aigües plàcides i tranquil·les, com les balades que canta. Un viatge de caràcter retrospectiu amb què va fer un repàs de la seva discografia, formada per un repertori farcit de cançons que es mouen del pop al folk, passant pel rock i el blues, i vertebrades per lletres que parlen d’amors, desamors, cors trencats i, algunes, profundament malenconioses, en què recorda llocs estimats, com ara el seu país natal, Geòrgia.

Per destacar, la versió delicada que va oferir de la preciosa Wonderful life de Black; una cançó a què té molta estima perquè la va escriure per a un musical a l’inici de la seva carrera, ara fa deu anys, titulada Closest thing to crazy; una versió de la que considera –i ens hi afegim– “segurament la cançó més gran de tots els temps”, el What a wonderful world de Louis Armstrong, cantada només amb l’acompanyament del piano, i Ia impressionant I will be there que, com va explicar, va cantar davant la reina Elisabet II d’Anglaterra, que no sabem si es va emocionar tant com sí que vam fer nosaltres. Tampoc no van faltar en la recta final del concert l’esmentada Nine million bycicles ni As long as I live, segurament la més animada rítmicament i amb què els músics que l’acompanyen –sobretot el guitarrista i el teclista Mark Edwards– es van lluir amb els solos. Ja en els bisos, amb el públic entregat, es va acomiadar sola a l’escenari amb dues joies: el clàssic bondià cantat per Shirley Bassey Diamonds are forever i I cried for you.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
país Valencià
guerra per la llengua

Obligen el govern valencià a retornar al decret de plurilingüisme del 2012

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) rebutja les explicacions de la conselleria d’Educació sobre les actuacions efectuades per aplicar la paralització del model lingüístic

valència
 
XavisS a Enderrock TV

XavisS porta '4' a Enderrock TV

sant just desvern
 

El Festival Internacional del Circ, de Figueres a Girona

girona
 
patrimoni arquitectònic

La catedral de la Seu d’Urgell es renta la cara

lleida
 

Andalusia i Àfrica a Avinyó

AVINYÓ, França
 
municipal
oci nocturn

Bogeria sota control

mataró
 
festival musical

El festival Terra de Trobadors se centra en el regnat del comte Malgaulí

CASTELLÓ D’EMPÚRIES
 

El Fringe cita el talent emergent a Torroella i l’Estartit

Torroella-l’Estartit
 
música
concert

Un ‘punk’ nòmada a Memfis

l’escala