El fons de la Banda de Música de Reus, una joia d’alt valor històric
El musicòleg Josep Maria Gregori assegura que Catalunya fa segles que està desconnectada del món europeu en matèria de patrimoni musical
El miler aproximat de partitures que formen el fons de la Banda de Música de la Ciutat de Reus, que gestiona i cataloga l’Arxiu Municipal, passarà a formar part de l’Inventari de Fons Musicals de Catalunya (Ifmuc) de la UAB. Almenys aquesta és la intenció del catedràtic en musicologia d’aquesta universitat i impulsor de l’Ifmuc, Josep Maria Gregori, que ha certificat l’alt valor històric de les més de cinquanta sardanes, 140 marxes de processó, religioses i fúnebres, 350 marxes i pasdobles i més de 300 obres de concerts que componen el fons.
“Podria dir que és el fons de música de banda més gran conservat en un arxiu d’aquestes característiques, tant per l’extensió com per la qualitat de l’inventari dels autors”, afirma Gregori, que normalment treballa amb documentació trobada en espais religiosos, sigui catedrals, basíliques o parròquies. “Val molt la pena que aquest fons s’hagi salvat i és important tractar-lo adequadament, descriure’l i fer que la ciutat se’n pugui beneficiar”, continua. Però com? Doncs aconseguint que la música de l’antiga banda torni a sonar avui en dia perquè, segons Gregori, el patrimoni musical no està fet per “conservar-lo en un museu”.
És ben curiós que Catalunya hagi viscut moltes guerres al llarg de la seva història, que han afectat “greument” el patrimoni en general i el musical, en concret, però “encara i així, conservem molts documents”. De fet, l’Església és la principal generadora de patrimoni musical, bàsicament, perquè era una institució que permetia mantenir una capella de música “formada per les figures del mestre de capella i l’organista”. També hi havia, però, els escolars cantors i els instrumentistes. Moltes d’aquestes partitures encara es conserven avui en dia.
LA FRASE
LA XIFRA
Una societat que estima la música
Segons Gregori, els documents de l’Ifmuc revelen que “som una societat que hem estimat la música, que la practiquem i la conreem per transmetre-la de generació en generació”. No obstant això, la consideració social de la música antiga o de cambra és escassa a Catalunya i a l’Estat, més si es compara amb d’altres països d’Europa: “Allà tenen publicades les obres completes dels músics antics i saben què feien als segles XVI o XVII. Aquí encara no sabem ni com es diuen els músics”, rebla Gregori. Una possible explicació, segons ell, és que els catalans, pel fet d’estar dins l’Estat espanyol, “tenim una rèmora de desconnexió amb el món europeu des de fa segles”.
